diumenge, 20 de setembre de 2020

Com arribem a un possible espai-mort?

Albert Cebrián i Agrás

Observar com el cos i la ment es descomponen quan arriba el moment de la mort no ha sigut una observació prou contundent, al llarg de la Història, com per extingir la idea de la continuïtat del cos i la ment, més enllà de la vida. S'ha construït el concepte d'"ànima" com a entitat específica que conté l'essència de la vida humana. Crec que no cal una ànima perquè el cos i la ment pervisquin, no cal una entitat que els contingui; ells sols poden passar a un espai-mort on habitar.


Cielonubesnube



Una de les experiències que observem és que al morir senzillament hi ha una aturada radical de la persona, seguida amb el temps, d'un procés de descomposició. I no hi ha cap manifestació del pas a una altra vida, en forma, per exemple, d'una llampegada, d'una aura de colors, d'una particular tronada...Res es manifesta. Tanmateix tenim interioritzada la imatge del viatge cap a l'espai-mort com una elevació vers l'espai exterior. Fins i tot ens solem dir que els nostres éssers estimats estan al cel. Potser hi ha un truc per explicar com ens escapolim d'un cos-ment en descomposició: un viatge interior, un viatge vers l'infinit d'allò més petit. Potser hem de guaitar dins nostre, i no pas vers el Cosmos, per localitzat el camí cap a l'espai-mort. Potser.

Però hi ha realment un camí espacial cap a l'espai-mort? Hi ha una mena de túnel o un trajecte específic? No necessàriament hi ha d'haver un camí especial. És força possible que el cos-ment no realitzi un recorregut en termes d'espai. El pas de la vida a l'espai-mort podria donar-se com un canvi d'estat, similar a determinats canvis temporals, com, per exemple, l'envelliment de l'ésser humà. Fóra una transformació o conjunt de transformacions sense un desplaçament.

També hi ha un dubte que apareix amb freqüència quan es planteja l'existència d'un espai-mort que ens ha d'acollir. El dubte és: hi ha una connexió entre la vida i l'espai-mort que permeti, per exemple, rebre, a la vida, visites o informacions de persones mortes o a l'inrevés? I, tot tenint en compte el que he esmentat sobre la possibilitat d'un trajecte espacial vers l'espai-mort, el pas d'un estat de vida a un altre estat pot presentar una característica similar a la transformació del present en passat: la impossibilitat de retornar a la situació anterior. Un cop morts no hi ha una connexió que ens retorni a la vida, no hi ha una connexió amb la vida que ens permeti accedir-hi. Per tant, tampoc no seria possible accedir a la mort i després pretendre retornar a la vida.

Com veieu, si bé és inevitable, a hores d'ara, acabar a l'espai-mort, cal intentar, penso, comprendre com hi arribarem.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH