PROU!

Hi ha ocasions on cal llegir diverses vegades les notícies per verificar que són certes, tristament certes. El que li ha passat aquesta setmana a una adolescent de 14 anys en un poble de València ens deixa a tots sense paraules .

Que vint joves, la "nova fornada d'homes", participin activament i passivament en la violació d'una menor, uns executant-la per torns i altres aplaudint o mirant-se l'escena amb els braços creuats és senzillament repugnant.

El concepte de que la prostitució femenina és la feina més vella del món fa associar al cervell d'alguns homes, que cada vegada són menys, que el cos femení és un objecte de legítim ús per al propi plaer sexual de l'home, que ho sent com a dret inherent de la seva satisfacció personal, que creu necessitat i no desig, per sobre dels sentiments d'un altre ésser humà, generalment una dona o una nena o una adolescent, perquè a molts tant els dóna.

Han convertit la "virginitat" en un servei Premium que per l'únic que serveix és per destrossar-li la vida a moltes nenes víctimes de proxenetes sense escrúpols que van a la recerca del mannà on sigui i com sigui . El consumista de prostitució, el "putero" es deshumanitza així mateix i causa ferides evitables a una altra persona pel fet, i només és el fet d'haver nascut dona i creure a ulls clucs que és el seu dret d'home- mascle alfa. Quina gran mentida !.

Les violacions en manada les perpretan homes i només homes. I enfront d'aquesta dada incontestable ha arribat el moment de que siguin altres homes, els que si es respecten a si mateixos i als altres, els que han d'abanderar el rebuig social dels seus iguals per aquestes pràctiques menyspreables.

Com podem cridar-nos a nosaltres mateixos societats del primer món, evolucionades i modernes si a la meitat de la població pel fet de ser dones se les pot considerar objectes de mer plaer efímer personal o brutal satisfacció en manada? .Què classe d'éssers humans som ?.

És difícil trobar una dona a qui no li ha hagi fet sentir malament un home al llarg de la seva vida pel fet d'haver nascut dona i ell desitjar-la.

Si fem un repàs ràpid. Tenim al "vell verd" o el jovenet espavilat que grapeja a les nenes en els parcs, a les classes, a les cases, o on s'escaigui, en un a tu et trio i ets meva, en aquests clars casos de pederàstia de llibre de Petete. També estan aquests altres homes que  s'apropen molt en el transport públic, i els és igual que sigui l'autobús, el metro, el tren, l'avió, el tramvia, la moto, el cotxe, la limusina ... i et toquen el cul o et freguen el pit o directament t'ho toquen a plaer i a la primera descurada, o no, en qualsevol situació quotidiana.

Altres a qui els fa gràcia tenir la seva primera experiència sexual sobre el "cos" d'una prostituta, i el tenen normalitzat com una cosa positiva i socialment acceptada i se senten els Reis de l'Univers viril. Hi ha qui considera que les vides de les dones són de la seva absoluta propietat perquè són els pares o les parelles o els amics o els fills o els familiars o simplement "els homes" i elles han de rendir-los absoluta obediència sobre on van i vénen, a qui volen o amb qui van, sobre el que poden o no poden fer, només perquè ells són "els homes" i elles les "dones".

I podríem omplir biblioteques senceres de milions d'experiències de tot el món de #MeToo i #HermanaYoSiTeCreo o #BastaYa perquè hem perdut, a tantes i tantes i tantes i tantes, pel camí que fa mal de només pensar-ho i escriure-ho.

El cas és que, un dia rere l'altre, les dones vivim amb una motxilla a l'esquena de records sobre els què  ens va passar o passa o el que els passa a les que volem, i a les que no, o a totals desconegudes i augmenta el sentiment d'absoluta impotència.

En algun moment a TOTES tenim ganes de baixar-nos D'AQUEST MÓN, més d'una, i de dos i de tres vegades però llavors recordem a les nostres àvies, pensem en les nostres mares, les nostres filles i el que els pugui passar a les nostres nétes, i llavors, només llavors, agafem aire i tornem a intentar canviar juntes i de nou aquest món al crit de ja n'hi ha prou !.