En campanya, els caps de cartell prediquen les bondats dels seus programes electorals que afirmen ser els millors per a la ciutadania. Després resulta que aquestes propostes no se solen complir.

Els líders polítics solen parlar per a convèncer els seus votants i de pas treure vots als seus adversaris. Aquestes són les estratègies electorals que dissenyen els caps pensants de cada formació.

Quan se sentne a governar perquè han guanyat o han aconseguit pactar amb altres partits, en el seu primer discurs afirmen que governaran per a tots els ciutadans, els hagin votat o no. Afirmació que no es compleix. "Governar és la responsabilitat d'harmonitzar els interessos en una societat pel bé de tots" deia l'expresident argentí Fernando de la Rúa.

Governar és servir, explica la teoria política. La pràctica és que els altres els han de servir a ells perquè ostenten el poder. Felipe González va dir una vegada: "Al governar vaig aprendre a passar de l'ètica dels principis a l'ètica de les responsabilitats", una manera d'expressar que vol governar per a tota la ciutadania. Per manar calen quatre coses: saviesa, honradesa, coherència i un alt concepte de la justícia.

Per no anar més lluny, a la Plaça de Sant Jaume, es troba la seu de el govern de Catalunya, davant, el govern municipal de Barcelona. Les dues institucions s'han saltat el principi de "governar per a tots", ja fa uns quants anys. Des del govern d'Artur Mas, intensificat per Puigdemont i Torra, aquests presidents i els seus respectius governs han governat només per als seus. La resta de la ciutadania s'ha vist sola en la seva defensa, a més de ser qualificats de mals catalans. El no portar el llaç groc és sinònim de no estimar Catalunya. El discurs únic, la simbologia indepentista porta parell el ser un bon patriota, un fet que ha marcat un abans i un després en la societat catalana.

A l'ajuntament, la seva alcaldessa, Ada Colau, ha defensat el que la majoria dels seus votants rebutgen. ¿Per això l'han votat? --diu més de un--. Però també en contra del que pensen la majoria de la ciutadania que no l'ha votat.

Els representants d'aquestes dues institucions sempre s'han atorgat el sentir de la ciutadania, com si aquesta pensés igual que ells. Això es deu al fet que hi ha persones que callen; altres que tenen interessos; i un tercer grup que passa de la política i ho justifica dient "a la fi tots els polítics són iguals". També cal tenir en compte que hi ha gent als quals se'ls suborna amb el nivell de vida perquè no es parin a pensar per on camina el nivell de la seva vida.

Governar per a tots significa fer coses que no agraden, entra en els seus sous. Fa tan sols unes hores l'alcaldessa Colau, després que ho fes el president en funcions, Pere Aragonès, hagi manifestat la seva intenció de no assistir als actes d'aquest divendres als quals assisteix el Rei, que ve acompanyat del president del Govern central Pedeo Sánchez. L'excusa són els escàndols de la Casa Reial. El president de Parlament va més enllà i diu que el Rei no és benvingut a Catalunya, com si Catalunya fos la seva finca particular i tots fossin uniformats d'independentistes. És realment incomprensible que aquests polítics s'erigeixin amb el sentir de totes i tots. És una actitud desafortunada que degrada les institucions que representen.

Escrivia Muñoz Molina en un dels seus articles que "els polítics viuen tan tancats en els seus interessos que no tenen capacitat de dirigir-se amb generositat i eloqüència a la majoria de la ciutadania que representen i de la qual viuen; parlen en públic i només els parlen als seus; per a perjudicar l'adversari són capaços de sabotejar el que seria beneficiós per a la majoria ". Hi ha una frase de Marc Aureli que retrata aquestes actituds incomprensibles dels governants:" Qui fuig de les obligacions socials és un desertor".

L'actitud de l'alcaldessa Colau de no estar amb el Rei forma part d'aquesta campanya iniciada pel seu company Pablo Iglesias i la seva colla de persecució implacable a la Monarquia venent una república -- ¿Bananera?--  per a tapar tots els escàndols que tenen a sobre.

Mentre Colau i la seva troupe: Pisarello, Asens i els que viuen dels seus càrrecs de regidors, assessors etc., els fan el cor per ocultar també els desastres, endolls i contractes a dit que realitzen. Perquè vegin que no els dic alguna cosa que no és, els deixem una de les "bíblies" dels Comuns que es titula "Governar obeint. Codi d'ètica política i podran comprovar" on es mostra la diferència entre el què diuen i el què fan (enllaç).

Com deia Oriana Fallaci "No es pot governar, no es pot administrar, amb una ignorant".