Biden: la tasca d'un bon perdedor

Joaquín Roy

Joaquín Roy és Catedràtic Jean Monnet i Director del Centre de la Unió Europea de la Universtat de Miami.

El que per Donald Trump era un insult, per a Joe Biden és un reconeixement: el nou president dels Estats Units és l'establishment en estat pur. No es recorda un altre cas similar d'haver arribat a la presidència amb millor preparació. S'ha passat gairebé mig segle "dins del Beltway". Es tracta del sector ocupat pel Districte de Colúmbia, que reclama ser reconegut com a estat, envoltat per una enorme autopista. Biden seria perfectament acceptat com a guàrdia de trànsit, sense passar per l'examen.


El presidente electo de Estados Unidos, Joe Biden



Però a l'aposentar-se en el seu escriptori del Despatx Oval, tot just obri les carpetes esborrallades per l'anterior inquilí de la Casa Blanca, quedarà horroritzat. L'agenda que li espera és un desafiament per al innat ritualisme del perenne senador de Delaware. Però no tindrà por per la tasca.


Compta amb una paradoxal avantatge sobre el seu predecessor: Biden és un bon perdedor. No es recorda un cas similar d'entusiasme a apostar per la presidència, a l'haver estat rebutjat en anteriors intents de la cruel campanya per la nominació del seu partit.


A l'agenda interior, Biden ha de tractar d'aclarir l'estat actual de la sempiterna i elusiva identitat dels Estats Units. Mai des de l'intent suïcida de Huntington al aplicar la seva tesi de l'enfrontament de civilitzacions a la medulla de la identitat nord-americana, ningú havia propinat millor que Trump semblant ferida a l'ànima americana.


Biden haurà de corregir el dubte de que per ser ciutadà d'Estats Units només es necessita voler ser-ho. Trump ho va posar perillosament en dubte. Per comprovar aquest disbarat només s'ha d'inspeccionar les dades de la immensa majoria dels assaltants a Congrés. Aquesta impressió es veurà replicada també per un retrat global d'una majoria incòmoda dels més de 70 milions de votants de Trump


Estats Units, que és una idea, no un país, i menys un country, ha de ser ressuscitat per Biden. Trump va actuar com una mena de príncep malèfic que va besar a la bruixa dorment. Biden la tornarà a la son etern. Optarà per rescatar del segrest la bella princesa que va estar emmudida quatre anys.


Mentre testifica la resta del procés d´impeachment, Biden ha de garantir la seguretat interior amb un missatge equilibrat de duresa davant qualsevol violació de la llei. Deixar sense càstig un cras exemple d'insurrecció seria un error fatal.


Per redreçar d'una vegada per sempre la naturalesa del teixit social, Biden farà bé de complir el seu projecte de facilitar el pas a la residència legal i la ciutadania per als milions que es troben en un limb, ja dins del país. Un problema diferent és com tractar amb els novament opten pel recurs de marxes desesperades cap a la frontera.


Pel que fa a les perspectives de les eleccions de 2022, Biden ha de liderar el seu sòlid electorat perquè el resultat al Congrés i Senat es consolidi i creixi. Dependrà de la percepció que les noves mesures tinguin perquè no es perdin els avantatges adquirides.


A l'exterior, dins de la tornada veloç al multilateralisme, Biden ha de accelerar la recuperació dels funcionaris arraconats al Departament d'Estat, al costat de la urgent substitució de la multitud d'ambaixadors de nomenament directe per professionals. Europa haurà de rebre urgent prioritat en aquest aspecte.


La cara exterior dels Estats Units ha d'enviar un missatge clar a Putin que el festeig amb Trump s'ha acabat i que per a Washington la cooperació amb la Unió Europea i la consistència de l'OTAN estan per sobre de velleïtats personals. Biden haurà també acabar amb l'ambigüitat sobre la relació amb l'incòmode tàndem de monarquies àrabs medievals i les conveniències de l'actual govern d'Israel.


A Amèrica Llatina, Biden procedirà amb cautela. Si es confirma la nova onada de règims "rosats", impellits pel tedi dels electorats davant el desastre governamental, la criminalitat i la corrupció, Biden farà bé en tractar cada cas individualment. No es descarta que procedeixi a endurir el tracte amb Veneçuela, però opti per equilibrar la política d'Obama cap a Cuba. L'enduriment d'actitud cap a l'Havana generalment reforça la línia dura de govern cubà. El resultat és que els més perjudicats segueixen sent els soferts ciutadans cubans.


I si Biden no té èxit en alguns d'aquests capítols de l'atapeïda agenda, com good looser, prendrà nota i s'aplicarà per corregir els defectes per acabar la seva presidència i --¿Per què no? -Optar per una reelecció, o almenys lliurar-li el relleu a Kamala Harris.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH