Alicia Sornosa: "hi ha moltes maneres de viatjar, però la millor és fer-ho en moto"

A tot viatger contumaç li sol agradar conèixer les experiències d'altres nòmades com ell i d'aquí que a mi em hagin entretingut sempre molt -i m'han ensenyat- les memòries o llibres de viatge. No només actuals, sinó també, per descomptat, de temps pretèrits. Però quan va arribar a les meves mans "Tota aventura comença amb un sí" d'Alicia Sornosa (Anaya Touring) vaig pensar que en aquest cas i excepcionalment, el llibre no m'anava a interessar massa perquè explicava les peripècies d'aquesta intrèpida viatge pel món a lloms d'una moto, una forma de viatjar que mai he imaginat utilitzar. Ara bé, no vaig poder evitar la curiositat i, quan vaig fullejar el volum, no vaig poder deixar de llegir-lo, tal va ser l'interès que va despertar immediatament.

Tot fa pensar que l'autora ha gaudit molt desplaçant-se per carreteres, centres urbans mastodòntics i poblets perduts, selves i deserts i que ha plantejat cada un dels seus viatges més que a títol de simple repte esportiu, com una eina per al coneixement de gents i paisatges i també com una font de plaer. Ha estat en els cinc continents: de Xile a Alaska, passant per Mèxic, Estats Units i Canadà, de l'Índia a Mongòlia, així com en nombrosos punts d'Àfrica (del Marroc a Senegal, d'Etiòpia a Sud-àfrica) i així mateix ha travessat Austràlia . Però sens dubte el viatge més sorprenent que va emprendre va ser el que el va portar de Madrid a Tòquio, travessant Europa i Àsia.

Aquesta passió viatgera li ha permès acumular experiències i anècdotes, també entrebancs i disgustos, algun accident (d'un company de viatge a l'Índia) i ha hagut de resoldre més d'un incident fronterer (ser dona i plorar ha estat en llacuna ocasió un bon subterfugi per superar tràmits que semblaven irresolubles); ha sospirat per trobar gasolina amb el dipòsit gairebé esgotat (a Kazakhstan va fugir d'una gasolinera rural quan el malgirbat empleat que la va atendre, armat amb kalaixnikov, es va dirigir a ella passant-se un dit per la gola; més tard després es va assabentar que amb aquest gest li preguntava si desitjava omplir el dipòsit al màxim) També ha patit en travessar zones arenoses i ha sospirat per trobar una cervesa gelada; ha patit robatoris, però puntualitza que mai en països de tercer món, sinó a Austràlia i Estats Units; i ha dormit sota una tenda de campanya ... a l'interior d'un vagó ferroviari de bestiar.

Alicia Sornosa enfila el relat de les seves expedicions amb una veritable enciclopèdia de normes, recursos i regles per a viatjar en moto: equipatge adequat, finançament, documentació, carburant, transport de motos a vaixells i avions, companyia -ella ho ha fet sola, acompanyada i en grup-, comunicació amb gents que parlen altres idiomes, seguretat personal i trucs, aportant consells tan curiosos com la conveniència de portar sempre en el seu equipatge unes sabates de taló amb roba adequada per si es presenta una ocasió adequada de lluir-lo (va quedar estupefacta quan va veure com unes obreres kazakhs es dirigien al seu treball utilitzant vistosos sabates amb taló d'agulla)

No és, per tant, estrany, que afirmi amb rotunditat que "hi ha moltes formes de viatjar, però la millor és fer-ho en moto"