divendres, 7 de maig de 2021

Els Tonis, Comín i Cantó, cavalquen de nou

Carmen P. Flores

Els dos Tonis, Comín i Cantó tornen a ser notícia, és el que busquen en el seu esdevenir diari. Que els mitjans de comunicació publiquin les seves impressions, comentaris o bestieses múltiples, els encanta. Es consideren el centre de l'Univers i sense ells res brilla. Són dues autèntiques estrelles amb carreres polítiques paral·leles encara que apareguin ideològicament contraposats.


Toni Cantó

Toni Cantó (EP)


Cantó s'assabentava aquest diumenge de la notícia que els jutges el treien de les llistes del PP per infringir la llei: s'havia empadronat després del termini permès per poder votar o formar part en unes llistes electorals. És clar, no li ha agradat ni un pèl la decisió, però, seguirà fent campanya per als seus nous "companys" ideològics. Pot estar tranquil l'actor que fa de polític, ja li buscaran feina ben remunerada, i no precisament en una obra teatral...


L'altre artista, Comín, saltava a l'escena mediàtica en plena negociació de JXCat i ERC per formar govern -això sembla el part de la burra-, com a vicepresident del Consell per la República a dir la seva amb la gran proposta que el xiringuito de Puigdemont i ell mateix com el seu portaveu, posaran en marxa al llarg d'aquest any una "xarxa diplomàtica" pròpia formada per cònsols honoraris amb l'objectiu d'internacionalitzar el procés independentista, com si no haguessin donat ja bastant la llauna. El que no explica és d'on trauran els euros per mantenir la "xarxa paral·lela". Espera que la pagui la Generalitat? O els cònsols honoraris seran els presidents dels casals catalans a l'exterior? Si és així, també els paguen el govern català o el que és el mateix, surten de totes les butxaques dels ciutadans de Catalunya... Un acte totalment caciquil i antidemocràtic tenint en compte que s'han celebrat unes eleccions, que han triat els seus representants per formar les institucions democràtiques i que ara els dos fugits, per no perdre poder, treuen de nou el projecte que pensen va poder ser l'instrument de pressió constant contra ERC i en conseqüència contra el president de la Generalitat ara que aquest estarà en mans dels republicans. La penúltima jugada de Puigdemont per desestabilitzar.


La pregunta que es fan molts és qui ha triat el Consell per la República? Un òrgan fictici, dictatorial o senzillament una escena de l'obra de Puigdemont? Una situació realment Kafkiana en uns temps en què les energies cal dedicar-les al que és prioritari: la Covid i les seves conseqüències. La resta és només desviar l'atenció i defensar els seus interessos personals, que és el que realment està passat. Els interessen les persones? És clar que no, o, més ben dit, només ells. Deia Kafka que "reflexionar serena, molt serenament, és millor que prendre decisions desesperades".


Així que el duo dels Tonis no es resignen al seu paper de segons en una obra on ells volen seguir sent els protagonistes. Dos escenaris: Madrid i Catalunya, amb un denominador comú; seguir xuclant del pot, encara que per això tinguin un bon nombre de jaquetes a l'armari per posar-se la que millor convingui en cada moment.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH