La sorprenent jove Lilí Álvarez

'Dones en primera plana' (Edhasa) és una antologia de cròniques dels anys trenta de segle XX que Sergi Doria ha escollit per divulgar la seva frescor i qualitat literària, i retre homenatge a la generació de les dones d'abans de la Guerra Civil.

L'1 d'octubre de 1931 marca la data en què es va reconèixer a Espanya el sufragi de les dones. El Congrés dels Diputats va donar llum verda a aquesta mesura amb 161 vots a favor i 131 en contra. Val a dir que llavors només hi havia tres dones a les Corts. Qui va defensar aquest projecte va ser Clara Campoamor, del Partit Radical (que es proclamava republicà, laic, liberal i democràtic); Doria la qualifica, no obstant això, de republicana de centre dreta, potser pensessin això Victòria Kent i Margarita Nelken, les quals -ironies de la vida- es van oposar al vot femení adduint que aniria en profit dels partits reaccionaris.

Entre les autores d'aquestes cròniques, destaco a Josefina Carabias ja Magda Donato, pseudònim de la periodista i actriu Carmen Nelken, germana menor de l'esmentada Margarida Nelken; aquesta va ser crítica d'art, la primera traductora de Kafka a l'espanyol (en Revista d'Occident), diputada del PSOE durant la República i que passaria després al PCE, d'on seria expulsada el 1942. Esmentaré les referències a aquestes pàgines a la torera Juanita Creu, a l'enigmàtica espia Margarida Stein o la cèlebre Hildegart Rodríguez Carballeira, assassinada per la seva mare amb només 18 anys d'edat.

En qualsevol cas, desitjo fixar-me en Lilí Álvarez, a qui Jacinto Miquelarena va entrevistar per ABC, al juliol de 1931. Es tracta d'una de les esportistes més completes que ha donat el nostre país. Va practicar l'esgrima, el billar, el golf, l'automobilisme, el patinatge, el muntanyisme i l'esquí. Però on més va brillar va ser al tennis, esport en el qual va arribar a ser una figura internacional.

Lilí Álvarez va néixer a Roma l'any 1905 i el seu nom complet era Elia María González-Álvarez i López-Chicheri; una dada que revela una família llevantina d'empresaris i aristòcrates. Entre 1926 i 1928, Lilí va ser tres vegades seguides finalista al torneig de Wimblendon, on seria coneguda com The Senorita. El 1929 va guanyar el trofeu de dobles de Roland Garros.

Tornem a l'entrevista de 1931. Lilí tenia 26 anys i acabava d'arribar a Madrid enviada pel diari londinenc Daily Mail, amb l'objectiu d'escriure una crònica de captar el pols de la capital espanyola als tres mesos d'haver-se proclamat la República. Lilí observava un gran ambient de tranquil·litat als carrers i destacava que semblava no haver passat res de particular.

Miquelarena la considerava "una dona d'interès i de personalitat" i subratllava que la trobava intel·ligent, elegant i amb veritables preocupacions. Aquella jove figura de l'tennis mundial venia de parlar amb el dirigent socialista francès Léon Blum. El gran periodista bilbaí, que anys després participaria la composició del Cara el Sol, recollia sencer aquest paràgraf entusiasta de la culta i audaç Lilí: "Aniré a al Congrés. Parlaré amb els membres de Govern, si em concedeixen uns minuts. Amb Marañón, amb Ortega i Gasset, amb Unamuno, amb tots els que puguin orientar-me i es resignen a que jo ompli unes quartilles sentint-los. M'interessa d'una manera especial la dona espanyola; de quina manera ha reaccionat davant el canvi de règim, el que pensa, al que aspira, com viu a hores d'ara i com desitjaria ella viure".

La jove Lilí Álvarez insistia que sempre havia posat el cor en aquestes coses, que havia viatjat molt i que havia fet pel nom d'Espanya tot el que havia pogut. En aquell temps ja era autora de molts articles sobre sport.

Era de rebut que una esportista d'elit escrivís articles com el que li demanava el Daily News? Amb coneixement i sense cap complex, ella va recordar que Vicente Blasco Ibáñez havia escrit una magnífica crònica sobre l'històric matx Suzanne Lenglen-Hellen Wills de tennis, celebrat a Cannes: "No és la primera vegada, doncs, que una zona s'intercala en la una altra. Sense hecatombes ".

Passats els anys i ja en l'era de Franco, Lilí col·laboraria en les publicacions Quaderns per al Diàleg (dirigida per Joaquín Ruiz Giménez) i El Ciervo (dirigida per Llorenç Gomis i Rosario Bofill) morir el 1998.