La prepotència radical

En fer comptes dels actes terroristes, solem quedar-nos amb el nombre de morts i amb prou feines amb el de ferits. Però aquests també són víctimes del terrorisme. De les 3.300 víctimes ocasionades per ETA, més del 40 per cent no ha tingut justícia ni veritat: no consten els seus carnissers victimaris.

La presidenta de COVITE (EP)

És un assumpte sobre el qual no podem passar de puntetes, doncs entra en joc la decència; és a dir, l'honradesa (una condició que no atén modes). En el nostre teatre nacional hi ha papers molt diferents al respecte. Desglossem-ne dos que tenen en comú anar de bons i superiors a la resta. Hi ha el paper dels despietats i cínics que justifiquen tota maldat, sempre que no els afecti a ells; encara que no hagin intervingut en la seva realització les justifiquen. Tenim també els que posen el crit al cel pels seus crims, però amb un matís decisiu que els aparta d'allò humanitari i justificat: els importa més l'odi expressa als assassins que el dolor real de les víctimes; a les que és imperatiu donar-les justícia i veritat, respecte i afecte, i suport econòmic al costat del moral. Però voler apropiar-se de les víctimes i utilitzar-les per rascar vots és miserable sense pal·liatius.

Fundada aviat farà vint anys, COVITE es caracteritza pel seu combat per la justícia concreta en aquest àmbit terrible que és el sembrat del terror organitzat, i per fer llum de tot això davant l'opinió pública. No s'ha casat amb ningú, amb cap partit polític. És una organització independent que respecta sense embuts la pluralitat ideològica de les víctimes. I no és equidistant, com voldrien els santons hipòcrites que busquen el seu control.

És adequat parlar a continuació de la querella interposada per Vox contra COVITE. L'Observatori Internacional d'Estudis sobre Terrorisme, un organisme d'aquesta associació de víctimes, va presentar al gener de 2020 un treball que documentava l'odi ideològic i l'activitat violenta inspirada per grups d'extrema dreta. S'hi fa esment de Vox, partit escindit del PP, en incloure'l en la llista de partits europeus enquadrats en l'extrema dreta que ha tingut un auge electoral notable; són partits que se centren en un o més dels següents elements: nacionalisme, feixisme, racisme, antisemitisme, masclisme, nativisme, xenofòbia i antiimmigració. Fixeu-vos en el detall: 'un o més' d'aquests elements.

A l'octubre, Vox va interposar una sol·licitud de conciliació contra COVITE als jutjats de Sant Sebastià, exigint la retirada d'aquesta referència, així com una retracció per haver volgut "denigrar l'honorabilitat de Vox". A més, van demanar ser indemnitzats amb 10.000 euros. Unes exigències que COVITE no podia acceptar. Però quan es va celebrar l'acte de conciliació, el passat 11 de febrer, van saber que un mes abans Vox ja havia interposat una querella contra ells. Amb malícia i sense miraments, Vox es va retratar: va enganyar a l'opinió pública, ja que va ocultar aquest fet i va dir en diferents mitjans que no havien tingut més remei que portar a judici l'assumpte, atès que l'associació de víctimes no s'havia presentat aquest dia .

Consuelo Ordóñez, de COVITE, ha declarat que aquesta mentida va donar peu a una campanya de linxament contra l'entitat que presideix, "en què es van abocar tota mena de mentides i missatges d'odi cap a nosaltres".

L'11 de març, el corresponent jutjat d'instrucció de Sant Sebastià va dictar interlocutòria sobre el particular. Ha rebutjat els delictes d'injúries i calúmnies amb odi, i ha acordat el "sobreseïment lliure i arxiu de les actuacions".

La magistrada explicita en el seu escrit que les manifestacions de l'Observatori denunciat "fan referència a extrems amb què el querellant podrà estar més o menys d'acord, però atribuir a un grup o col·lectiu un pensament concret o una ideologia concreta no pot considerar-se que incita a la violència ni a actes que impliquin un risc per a la seguretat ". Vox ja ha recorregut, tenien vint dies de termini per fer-ho.

Aquest episodi és eloqüent d'un estil altiu i murri, aficionat al joc brut. En Vox no deuen tenir coses millors que fer. La dreta radical i alternativa es troba en la seva salsa si aconsegueix acoquinar. Els extrems es toquen, i en qualsevol costat que es posin tenen tota la raó i els altres cap.

Com ensenyar Julián Marías, la prepotència és una forma d'impotència: "quan no es pot el que cal fer, es fa el que no s'ha de".