De traïcions

Traïció i tradició tenen un origen comú: les dues veus procedeixen de la paraula llatina 'tradere', que significa lliurar. La tradició és un repertori de ritus, idees i creences que es lliuren a les successives generacions d'una societat. No cal dir que, per exercir la seva llibertat, cada individu ha de poder escollir qui vol ser i no veure obligat a reproduir la ideologia que se li dicti. Quan en un ambient asfixiant no obeeixes, i no dissimules, et guanyes la fama de traïdor o de lliurat a l'enemic. Tinc per evident que no cal deixar de denunciar mai el xantatge que succeeix als plantejaments inacceptables: o tot o res, o amb nosaltres o amb ells.

En l'hora present, preval una inquisició laica que excomunica a qui no se sotmeti a ser i estar en el ramat adequat. En conseqüència, la lliure assumpció d'idees 'incorrectes' es castiga amb escarni i amb una indignació sobreactuada; que culmina amb la condemna a l'estigma i a la irrellevància social i, si es pot, a l'ofec econòmic de l'heretge. Per vigilar qualsevol desviament de l'ortodòxia oficial s'empren 'patrulles morals' que colpegen la llibertat d'expressió dels heterodoxos; perquè, asseveren, aquests són provocadors que potencien el mal. Cal llavors coratge per trencar cadenes i valor per aconseguir l'emancipació; títols que tradicionalment han caracteritzat els progressistes. Quan aquests es retreuen o se sumen a l'onada hegemònica, l'horitzó s'enterboleix, el món es presenta a l'inrevés i tota esperança es va dissipant amb amargor.

Marine Le Pen (EP)

Alejo Schapire, un periodista argentí que viu a França des de fa 25 anys (més de la meitat de la seva vida), ha publicat un assaig amb el significatiu títol de 'La traïció progressista' (Península). Ressalta que avui dia -en nom, és clar, del bé - avança a Occident, amb pas ferm i arrogant, un nou apartheid racial i sexual. Amb els excloents 'dies de presència' d'ètnies (en què es prohibeix als blancs posar el peu en universitats nord-americanes), tornen els compartiments estancs de tribus identitàries i s'està enfortint un racisme antiracista i venjatiu.

Encara que pugui semblar inaudit, a l'inici del mandat de Trump a la Casa Blanca, més de la meitat dels nord-americans blancs estimaven que a causa del seu color patien discriminacions. I amb el lema Make America Great Again es proposava la rehabilitació de la tribu antany imperant; la por de no superar la fatalitat de ser minoria, segons l'evolució demogràfica.

En un altre exemple, Schapire manifesta seriosa preocupació per l'hostilitat desencadenada contra Israel. Argüeix que, segons dades oficials del Ministeri de l'Interior francès, un 40% dels actes d'odi denunciats afecten els francesos jueus, els quals suposen menys de l'1% de la població. I recull una declaració feta fa quinze anys per Hugo Chávez, paradigma dels podemitas: "Una minoria, els descendents dels mateixos que van crucificar Crist, els descendents dels mateixos que van fer fora a Simón Bolívar fora d'aquí i també el van crucificar al seu manera més enllà a Santa Marta, a Colòmbia ... Una minoria ha pres possessió de tota la riquesa del món". Frase que bé podria haver repetit un antisemita nazi.

Seguint en la mateixa estela de cizañar i ficar que el seu predecessor, Nicolás Maduro va aprofitar el triomf de la selecció francesa en el Campionat del Món de futbol, de 2018, per postil·lar: "Va guanyar l'Àfrica realment, els immigrants africans que han arribat a França" . En curiosa coincidència amb el Front National de Le Pen, a aquests jugadors els feia passar per 'estrangers'. Per contra, Paul Pogba, un d'aquells campions, va manifestar amb rotunditat que el seu país té diferents colors, que "tots ens sentim francesos i estem contents de portar aquesta samarreta", i afegia que estava molt feliç d'haver crescut a França i de tenir la cultura francesa. Una riquesa que l'avui jugador del Manchester United assumia i no acceptava que es la intentessin arrabassar. Penalitzar la interculturalitat és un atemptat contra la condició humana. Aquesta és, cal dir-ho, la millor bandera per la qual hagi apostat mai Occident i la que, en qualsevol tràngol, la farà perviure amb noves formes vitals.

Arriar és una fatal traïció al seu fonament, a la seva tradició més integradora. Afirmar-la amb naturalitat és clau, sense fer ostentació de bons i purs (en l'ortodòxia que sigui), el que sempre és una impostura. En el moment que es presumeix tenir una qualitat humana valuosa, aquesta se'ns escapa i es deixa de tenir, en la mesura que ho pogués ser. En tot cas, la destinació dels 'supremacistes' és la confrontació, sempre des de la ignorància i extraient el pitjor de tots. Una traïció radical, la de lliurar-se a la discòrdia del gènere humà.