Una revetlla de Sant Joan amb explosió de petards a Sánchez

La revetlla de Sant Joan ha servit perquè la gent surtin a les platges, carrers i places dels pobles i ciutats de Catalunya i altres llocs de l'Espanya vertebrada, per celebrar aquesta festivitat que tant seguidors té. No pel fet religiós, sinó pel divertiment que això suposa. Aquest any, l'explosió ha estat més gran: la gent necessitava sortir, divertir-se i estar amb aquells amics, familiars i coneguts que tant trobaven a faltar pel maleït Covid.

La música, la beguda, els petards i coets s'han deixat sentir per tot arreu, per desgràcia dels animals el estrèpit els posa dels nervis i ho passen francament malament. Però és el que sol passar: uns es diverteixen i altres ho passen malament ... Són coses dels humans, quan només es pensa en un mateix i el primer són les persones.

Els presos després de sortir de presó @ep

Però els petards, havien començat el migdia d'aquest 23 de juny, quan els polítics del Procés sortien de les seves respectives presons aclamats per uns quants seguidors, que els esperaven a les portes per celebrar la seva sortida. No van defraudar als seus seguidors, militants i votants, els nou indultats. Van sortir eufòrics i amb pancarta inclosa, com a vencedors d'una batalla política - la judicial la van perdre- en què es regodejaven d'haver-li guanyat el pols al govern, la justícia, i tot el que es posi per davant. No hi havia un gest de tendir ponts, sinó de tot el contrari i parlant a més, en nom de Catalunya, com si Catalunya fossin només ells. Tota una lliçó d'exemplaritat, concòrdia i arreglar la plana. Perquè, encara que neguin que han estat condemnats no per les seves idees, sinó per saltar-se les lleis -com si fossin intocables- i gastar els diners en el Procés i no en la sanitat, l'educació, la cultura i els serveis socials que estan fets uns guineus, ells segueixen amb el seu mantra. El govern, els dirigents socialistes, els militants i votants s'han posat contentíssims davant les declaracions dels herois del dia. Els indultats no s'han valorat en absolut el gest del president de govern que, en contra del que opinava el seu propi partit, ha estat l'artífex de l'indult. "Qui no agraeix per poc no agrairà per molt", diu un proverbi estonià.

Els que també han tirat coets han estat la majoria dels funcionaris de presons que estaven fins al clatell de tenir als nou interns Diuen que s'han sentit pressionats, que els presos han tingut un tracte preferent i han gaudit de privilegis que la resta de presos no han tingut, "perquè diguin després que tots són iguals, i tenen els mateixos drets", afirmaven més d'un. I és que el que ostenta el poder el sol exercir en el més ampli sentit de la paraula Per a qui? Això ja són figues d'un altre costat.

A la Moncloa s'han quedat amb la boca oberta davant les imatges que mostraven els diferents canals de televisió, no és per menys, perquè el cost de l'indult ho està pagant i ho pagaran a les urnes el partit socialista, és un preu molt alt , encara que l'església, els empresaris i alguns partits hagin donat suport els indult, perquè a la fi les coses van a seguir com estaven, perdó, van a anar a pitjor; ells han guanyat, tenen la raó i fins i tot han estat beneïts per l'Església. Tota una operació que els afectats han interpretat a la seva manera Algú esperava alguna cosa diferent? Així que la revetlla de Sant Joan no va començar a la nit, sinó al migdia, molt petard, molt pujada, i poca discreció, solidaritat i recompondre el que està trencat ... Així ha estat aquest Sant Joan on a Sánchez li ha explotat un gran petard.