Caminava meu amic Ildefons rumiant en veu alta sobre el que signifiquen les "ambaixades" que tenen les diferents comunitats autònomes repartides pel món, especialment Catalunya, que es troba al capdavant, i el nou invent aprovat pel Govern català, a què han anomenat "Consell de la Catalunya Exterior". Segons explicava la portaveu de l'executiu català, pretén ser un òrgan de consulta, assessorament i participació dels catalans residents a l'estranger i es posarà en funcionament abans de final d'any.
El Consell serà presidit pel president Pere Aragonès i la vicepresidenta per la consellera Victòria Alsina. A més comptarà amb 21 vocalies, de les quals deu seran per a la representació de les comunitats catalanes a l'exterior ... La resta es repartiran entre entitats, associacions, federacions, etc. de dins de Catalunya.
Però això no queda aquí, sinó que el Consell de la Catalunya Exterior s'encarregarà d'elaborar informes sobre la situació, l'evolució i les relacions de les comunitats catalanes exteriors amb Catalunya i proposar accions, i programes de col·laboració. ¿Donar la impressió que són molt importants?
Les ambaixades catalanes, tal com es les coneixen actualment, són les antigues delegacions de la Generalitat a què els han integrat també les oficines sectorials i les funcions d'aquestes oficines, entre d'altres, era la de representar, defensar i promoure els interessos generals de Catalunya i donar suport a les entitats i empreses catalanes davant les institucions.
Tot evoluciona i cal actualitzar els noms i moltes de les seves accions als "temps actuals". Algunes d'aquestes noves funcions ja se sap el que són, encara que intentin dissimular les seves veritables intencions.
El Consell de la Catalunya Exterior i les ambaixades no dupliquen funcions, no, es complementen en una estratègia que ve des de fa uns anys. "El món de Catalunya és tot el món. Necessitem una acció exterior que compleixi plenament amb la nostra missió de fer de Catalunya un autèntic actor global que promogui els seus valors i defensi els seus interessos amb l'objectiu d'aconseguir majors nivells de prosperitat i benestar a casa nostra i ens converteixi en una societat més compromesa amb els valors de progrés, la pau, la solidaritat, la cultura i la llibertat. En definitiva, ens cal una autèntica acció exterior nacional, d'objectius clars i assolibles, una acció exterior permanent i sòlida que vagi més enllà de les conjuntures polítiques. Des d'ara, tenim a les mans l'instrument per dur-la a terme: el Pla d'Acció Exterior ". Aquestes afirmacions són de Josep-Lluís Carod-Rovira, el llavors vicepresident de Govern de la Generalitat de Catalunya i forma part d'un text més ampli de presentació del "Pla d'Acció Exterior de Govern de Catalunya 2010-2015", elaborat per diferents persones en què figura també l'actual consellera d'Exteriors, Victòria Alsina.
Així que ERC, amb Aragonès de president, ha agafat les regnes de nou -li serveix la consellera d'Exteriors que sap de què va el full de ruta- per seguir desenvolupant, ara amb més rapidesa, el Pla d'Acció Exterior - seria bo que s'ho llegeixin- en el qual queda clarament explicades les estratègies per aconseguir els objectius marcats. Per això, els republicans han volgut seguir controlant aquesta conselleria, a la qual volen dota de més contingut per a la projecció exterior de Catalunya. ¿Més Procés?
"Consell de la Catalunya Exterior" és una altra de les eines previstes en el Pla elaborat per l'equip polític - hi ha més estudiosos- de Carod Rovira en el qual es parla de "fomentar" mecanismes de suport a les comunitats catalanes perquè contribueixin a la projecció de Catalunya a l'exterior. La xarxa social que constitueixen aquestes comunitats és un element cabdal per a promocionar i difondre la realitat catalana en tots els àmbits, perquè es tracta de comunitats que estan situades estratègicament i perquè compten amb un excel·lent coneixement dels llocs en què estan establertes, així com dels mecanismes específics de relació amb la societat d'acollida. Per aconseguir-ho, es crea el Consell i es dóna "més protagonisme" als casals. ¿Es canviarà també el nom d'aquests?
Però en aquesta estratègia marcada pels republicans volen la implicació de lobbies, mitjans de comunicació, entitats - think tanks- com a col·laboradors necessaris. Tot un projecte a què no se li ha prestat massa atenció, però cal tenir-ho en compte.
El Consell de la Catalunya Exterior, un instrument, i un nou organisme per col·locar al personal. Així es crea treball, comenta el meu amic Ildefons, que encara està una mica atordit amb l'invent. I és que el pobre no camina molt al dia en això d'estratègies, procés, oficina de col·locació i país. I és que com deia Jean de la Fontaine: "Enganyar el qual enganya és doblement entretingut".
Escriu el teu comentari