El fracàs d'Occident a l'Afganistan

Aquests dies segueix sent notícia Afganistan: diversos atemptats a l'aeroport i l'hotel, i l'evacuació dels estrangers i del personal que han treballat com a traductors per als diferents països. Tot això ha passat en un obrir i tancar d'ulls. És com un mal somni de què ens agradaria despertar, però és la trista realitat i contra això cal seguir lluitant.

El que ha passat en aquest país sense cap mena de dubte ha estat el gran fracàs d'Occident, que no ha sabut o no han volgut donar-se compte del que estava a punt de succeir i de les conseqüències que això suposarà per a la seva població, però també per a la geopolítica de la zona. Els talibans s'han fet amb el control - serà un descontrol, el veurem- de país i això s'ha dut a terme davant de tots els països que han tingut militars allí durant 20 anys, especialment els EUA i també els seus serveis secrets. Com és possible que no hagin fet res per prevenir-lo? És la pregunta que es fan moltes persones i segur que hi ha una resposta que ningú ha donat encara.

Avió d'EUA a l'Aeroport de Kabul @ep

Afganistan estava ja sentenciat quan es va produir l'anunci de Trump de la retirada de tropes. Aquesta decisió es va prendre dins el pacte de Bonn, que va marcar el full de ruta dels anys següents: una proposta de règim basat en un sistema presidencialista centralitzat, l'estructura seria dominada per l'antiga Aliança del Nord i, com no, amb una dependència dels vells senyors de la guerra regionals que, recordem, van ser impulsats i finançats pels EUA i ara caminen al seu aire

Aquest mes de setembre, quan hagin sortit i totes les tropes estrangeres de país, es constituirà el nou govern dels talibans que alguns creuen que s'incorporà a altres grups -els extremistes? -, per instaurar un règim de repressió com s'està comprovant, i que tant els EUA com la Unió Europea no han reconegut a l'espera de l'evolució de la situació.

L'escenari és molt complicat i els especialistes es pregunten si aquest país ha entrat en una nova etapa de conflictes, que es preveu llarga per a desesperació de la població que se sent abandonada als capricis dels talibans. El sistema financer està col·lapsat i la ciutadania demana que s'obrin els bancs per disposar de diners. A més del desastre humanitari es troben sumits en la pandèmia del covid, i si això no fos suficient pateixen també una sequera devastadora. Tot un complex de desgràcies comparades amb les plagues d'Egipte. Serà capaç el nou govern d'atallar alguns d'aquests problemes? Mentre les seves prioritats siguin implantar mesures repressives contra les dones i nens i s'anteposi la religió a les persones, no sembla que això hagi de passar.

Els recursos dels talibans vénen, fins ara, del cultiu i l'explotació de l'opi -són responsables del 80% de la producció mundial-, l'extracció del talc, més de les "subvencions" d'alguns països amics. Mentre que el país viu de les ajudes internacionals que ara quedaran tallades. Alemanya ja ha anunciat la suspensió de l'enviament de 300 milions de dòlars i el Fons Monetari Internacional ha congelat 680 milions de reserva d'emergències. EUA ha estat el país que més diners ha aportat al llarg de tots aquests anys, amb xifres que superen els 20.000 milions de dòlars. EUA i l'OTAN havien promès 4.000 milions de dòlars anuals fins al 2024 que depenen de l'actitud que adopti el govern dels dels talibans i que és possible que no arribin.

El panorama segueix sent complicat i més encara el futur de país i sobretot el de les persones que les vides perillen els mateix que les llibertats que han estat aniquilades, en ple segle XXI. ¿Es va a quedar amb les mans creuades l'Occident democràtic i solidari? Rectificar no és dolent quan està en joc la vida de tantes persones i el perill a la zona d'aquests sanguinaris.