Segons l'article 28.2 de la Constitució Espanyola es reconeix el dret a la vaga dels treballadors. La llei regula l'exercici d'aquest dret, però estableix també les garanties necessàries per a assegurar el manteniment dels serveis essencials a la comunitat. Hi ha ocasions que atenent el bé comú es respecta, i altres, els autors fan cas omís d'aquesta part. Tots són drets i les obligacions són per a altres.
La vaga salvatge que estan protagonitzant, per quarta jornada consecutiva - i encara falten uns dies més- els maquinistes de Renfe afiliats al sindicat SEMAF ha posat de manifest l'incompliment flagrant dels serveis mínims decretats. Aquest incompliment està afectant en els trens de rodalies a més 1,16 milions de persones cada dia que pateixen les conseqüències i els perjudicis que això suposa. Els serveis mínims finalment van ser fixats per l'Audiència Nacional en el 75% en hora punta i del 75% al 50% en hora vall. A Catalunya, el Departament de Treball dels fixar en un 85% del servei. Serveis mínims que són d'obligat compliment. Els maquinistes de SEMAF no els han respectat pel cabreig generalitzat dels usuaris que s'han vist privats dels seus drets, un cop més
Els maquinistes afiliats a SEMAF al·leguen que no van rebre comunicació. Excusa que es desmunta perquè sembla que Renfe els havia comunicat els serveis mínims en temps i forma, i en alguns casos per triplicat. El que vol dir que aquests treballadors "essencials" que no s'han presentat a cobrir els serveis mínims estan desobeint una resolució administrativa dictada per les autoritats competents i no per RENFE, la seva empresa.
La vaga de maquinistes de SEMAF és sindical o política? El conflicte no té reivindicacions de millores salarials ni de llocs de treball. El sindicat va fonamentar la seva vaga en dos punts. El primer és recuperar l'oferta pre-covid, amb més maquinistes. Cal dir que RENFE en pocs mesos tindrà la plantilla de maquinistes més alta des de l'inici del Pla d'Ocupació del 2016. És clar que, per a això, es necessita la formació adequada perquè puguin exercir aquesta funció. El sindicat ha votat en contra que les persones que puguin anar a cabina durant la formació. ¿Solidaritat amb els companys?
El segon punt es refereix a evitar la transferència de Rodalies de Catalunya a la Generalitat. Aquest assumpte, segons declaren membres de Govern, no està sobre la taula. La gestió la té la Generalitat des del 2009. Cal recordar que el 29 de desembre de l'any 2009, la comissió mixta de traspassos Estat-Generalitat ratificava el traspàs del servei ferroviari de Rodalies que passaria a ser competència de la Generalitat, a partir de l'1 de gener del 2010. el llavors conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el vicepresident tercer i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, van presidir la reunió de la comissió mixta de traspassos que van signar el document
Però en aquest acord faltava el finançament del servei, és a dir, que la Generalitat hauria de pagar a RENFE pel servei. Finalment, els pressupostos del 2021 contemplen aquesta assignació pressupostària, el que vol dir que la Generalitat disposarà de diners per pagar el servei de RENFE. El que mai ha estat sobre la taula ha estat la transferència de recursos humans i material.
La vaga de maquinistes de RENFE afiliats al sindicat SEMAF és una vaga política, que no laboral, per una decisió política que escapa a qualsevol marge que ha de tenir qualsevol administració. Sigui com sigui, els efectes d'aquesta vaga estan afectant greument els treballadors, que entenen la legitimitat de la mateixa, però que en el moment en què es veuen afectats per l'incompliment dels serveis, es tornen en contra. S'han produït més d'un altercat que en res beneficia els autors. Vaga sí, i compliment de serveis també. És el que s'escolta entre els afectats, que són més de 1,16 milions de treballadors
Escriu el teu comentari