Repartiment de càrrecs, quotes polítiques i “Visca la Pepa!”

Rosa Romà en un acte @ep

Aquests dies ERC , JxCat i PSC finalment han arribat a un acord per als nomenaments a la Corporació Catalana de Mitjans de Comunicació ( CCMA ) i del Consell de L'Audiovisual de Catalunya ( CAC ). Un repartiment de càrrecs més de quotes de partits que de professionals, algú s'esperava una cosa diferent? Aquesta que escriu no.

Però al que anàvem, la nova presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual – per als que no sàpiguen, la CCMA és un ens públic que gestiona els mitjans de comunicació públics de Catalunya, o millor dit dels que governen o pacten- recaigut, per obra i gràcia dels tres partits, a Rosa Romà , una “profunda” coneixedora dels mitjans de comunicació, com es pot apreciar al seu currículum. És una publicista -llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques-, especialitzada en la transformació digital, el màrqueting i ha treballat en agències de publicitat com Ogilvy o Tandem DDB. Actualment era responsable de màrqueting al CatSalut i presidia el Col·legi de Publicistes i Relacions Públiques. El que es diu treballar en mitjans, molt no ho ha fet, però és “especialista”. Però això no ha estat obvi perquè els tres partits polítics hagin repartit els càrrecs proporcionalment. Operació que no ha agradat res als professionals…

Amb el nomenament de Romà, ERC aconsegueix el control dels mitjans públics, encara que Romá havia treballat amb Xavier Trias quan aquest era alcalde de Barcelona. Tot un transvasament polític anomenat evolució ideològica.

Rosa Romá està casada amb Miquel Martín Gamisans, el que va ser secretari de comunicació del Govern, a proposta d'ERC - abans havia estat col·laborant a CDC- i fa uns tres mesos Gamisans ha estat nomenat “director d'Afers Públics” d'ACENTO a Catalunya. La consultora fundada per l'exministre José Blanco - més conegut com a Pepiño- Alfonso Alonso del PP i un altre socialista, Antonio Hernando , ara treballant a Moncloa. Una consultora transversal políticament que es vol introduir a Catalunya de la mà de Gamisans. Sector negoci dels republicans? Que n'hi ha, sinó que li ho preguntin a Xavier Vendrell que va ser detingut pel cas Voloh, juntament amb el seu col·lega David Madí , que han fet negocis a la rebotiga del procés i a la davantera com a “empresaris”. Cadascú d'un partit diferent, però amb interessos comuns: els diners fàcils.

La presència de Gamisans no és fruit de la casualitat, sinó dels seus contactes adquirits en les diferents etapes ocupant càrrecs de responsabilitat. És prou hàbil per haver portat campanyes electorals - quan era soci d'una empresa de comunicació - Nuria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma i altres alcaldes socialistes.

José Blanco, vol entrar com a assessor - mediador? a tots els camps possibles, entre ells l'aigua. Diverses han estat ja les visites a la ciutat Comtal, on pretén competir amb el mateix David Madi, president d'Aguas de Catalunya, propietat de la família valenciana Calabuig. Els coneixedors de l'estratègia opinen que això serà una mica complicat per molt de Gamisans que tinguin a la seva empresa. Madi ha intentat, segueix fent-ho, fer operacions per quedar-se amb el sector: la penúltima va ser voler fer-se amb les anàlisis de l'aigua per analitzar la presència del COVID a les aigües residuals de les presons catalanes dependents de la Conselleria de Justícia. La jugada li va sortir malament i es va quedar compost i sense contracte.

David Madi, en el seu afany d'introduir Aigua de València a Catalunya – Aguas de Catalunya-, “va muntar” un consell consultiu presidit, curiosament, per l'exlíder d'ERC Joan Puigcercós , que cobrava per aquest càrrec 3.000 euros al mes i altres personatges il·lustres la feina del qual no ho feien gratis.

Si Pepiño Blanco vol ficar-se al sector de l'aigua -com pretén fer-ho a Galícia també- ho tindrà francament malament, tenint al davant Madí i el seu consell assessor transversal políticament. La guerra està servida, només cal estar atents a les jugades.

Com es pot veure, no hi ha res millor que els negocis per deixar enrere les diferències polítiques: les aliances econòmiques tampoc no tenen color i ètica. Igual que el nomenament de Rosa Romá per “teledirigir” els mitjans de comunicació públics que es paguen amb els diners de tots, però que controlen al seu gust uns pocs . Quina manera de perdre una gran oportunitat de canviar el sistema d'elecció que estaven esperat no només els professionals, sinó molts més . Com deia l'escriptor Ken Follet: “Persones incompetents, encara que lleials al règim rebran ascensos i ocupen càrrecs que no podien exercir”.