El canvi és urbà

Consol Prados

"La gent va somiar sobre un mapa de coloraines", escoltava dir a un dirigent veïnal en referència als nous desenvolupaments urbanístics de l'etapa de la bombolla. Ara són barris a mig fer: o falten serveis, o els primers que s'han trobat son els privatitzats (com és el cas de les escoles concertades de la Comunitat de Madrid).

"Pensem en la part conflictiva com la part dèbil, quan és la que està suportant els dèficits del tot" (el sistema), escoltava dir a un tècnic municipal en referència als barris on s'ha degradat l'espai públic i en la ciutat dual. El conflicte sempre ha estat motor de l'evolució.

Als anys 70 es van donar tres elements fonamentals: crisis econòmica, moviments socials com a agent de canvi, i capgirell polític. Amb totes les distàncies, podríem fer un paral.lelisme amb la situació actual. Seran els moviments urbans també ara agents de canvi? De fet, les mudances sempre han començat per les ciutats.

Les darreres eleccions municipals han dibuixat un mapa polític diferent. S'han produït canvis considerables en un bon nombre de ciutats mitjanes i grans. I alguns governs municipals han nascut de l'activisme social, com és el cas de Barcelona i de Madrid. Nous governs que parlen nous llenguatges i vesteixen una nova estètica: la ciutat dels comuns, l'empoderament de la ciutadania,... La fórmula no és nova, reivindicacions veïnals com a conseqüència del triangle de les tres crisis, econòmica, social i política.

En aquest panorama situo X reptes:

1. Com garantir la governança. Tant de governs inestables amb un elevat grau de dispersió política, com els sorgits de l'activisme social. És a dir, com convertir les reivindicacions ciutadanes en accions polítiques i transformadores. Perquè el perill continua sent caure en la tirania del curt termini, en la precipitació davant les exigències de la frustració de la població. I ja se sap que sempre hi ha més exigència vers l'esquerra. Caldria passar de les tàctiques a les estratègies.

2. Invertir el procés, de la bombolla immobiliària a la regeneració urbana. Comportaria un pensar en tota la ciutat i definir un nou model. Com construir una alternativa a les pressions del capital que buscaran noves especulacions (smartcity per exemple?). No s'hauria de perdre aquesta oportunitat de pensar en el model de ciutat per a una etapa de transició i que seran els propers deu o quinze anys. Una nova agenda urbana requereix tenir molt present que el territori és clau per reduir les desigualtats, o per consolidar una societat dual.

3. Per tot això, el finançament de les administracions locals continua sent clau. Els ajuntaments continuaran sotmesos a les plusvàlues?. Hi ha alternatives, falta la voluntat política de creure de veritat en el potencial municipal.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH