Trespercent, cada cosa al seu lloc

Consol Prados

Fa tant de temps que s'arrossega el tres per cent, com una sospita poc dubtosa, com un secret sorollós, com una pràctica tradicional en la Catalunya dels governs convergents,... igual que la impunitat que l'ha escortat al llarg dels anys, al·ludint al país en aquesta barreja intencionada de país, partit i institucions que encara avui acompanya a Convergència.

Fa tant de temps que s'arrossega el tres per cent, com una sospita poc dubtosa, com un secret sorollós, com una pràctica tradicional en la Catalunya dels governs convergents,... igual que la impunitat que l'ha escortat al llarg dels anys, al·ludint al país en aquesta barreja intencionada de país, partit i institucions que encara avui acompanya a Convergència. Recordo aquell febrer del 2005 quan el President Maragall ho va expressar encara de forma més pública perquè ho va fer en seu parlamentària, i han passat deu anys.

Que torni a aparèixer justament ara, és més causal que casual. Perquè com sabem prou bé, la qüestió catalana no s'afronta políticament, sinó des dels tribunals. Però tan causal és ara aquesta notícia, com presumptament l'adjudicació de l'obra pública abans o després del corresponent pagament de donacions al partit o a la seva fundació.

I tornem amb la corrupció. No pot ser que sigui l'arma per combatre l'adversari, perquè hauria de ser el debat de les idees. No pot substituir el debat polític, i és el que està passant. Tres qüestions.

Primer. Hi ha molta i seriosa feina per combatre els casos de perversió política. A més de mecanismes de transparència es necessita la voluntat i l'ètica des dels mateixos partits per eradicar aquestes pràctiques. I on hi ha un corrupte és que hi ha un corruptor. És a dir, una manera de fer que embolica política, economia, poder,... i que fa molt de mal a la democràcia. El debat públic insisteix amb el sou dels polítics i ha arrelat tremendament entre la població, quan no és aquest el tema, és una simplificació estúpida i també intencionada que amaga el veritable problema.

Segon. Urgeix fer passos inequívocs en un sistema judicial clarament independent del poder polític. La mateixa llei i la mateixa rapidesa i claredat per a tothom. El PP, que és el govern de l'Estat i per tant el que està utilitzant tots els mecanismes de l'Estat, té molta brutícia per netejar i no pot restar exempt de càstig (això seria la impunitat) perquè el deslegitima alhora d'actuar contra d'altres (com és el cas) i sobretot perquè la perícia d'alguns ha empobrit a molts. Evitaria també que els partits es llencin els corruptes a la cara, amb el mal que això fa al sistema. I per altra banda, com pot ser que un periodista anunciï la notícia abans que es desenvolupin els fets. Un altre afer que no dóna garanties del sistema judicial i ens carrega d'inseguretat.

I tercer. Artur Mas no pot continuar amagant-se sota el paraigües del "procés" ni utilitzar el país com a aixopluc, si veritablement s'estimés el país. Ni els tertulians afins fer de portaveus defensant pràctiques nocives que ho són per a tothom. I la resta de forces polítiques que el segueixen, que s'ho facin mirar, o és que faran d'escut d'una qüestió que ha d'arribar fins al final amb les seves conseqüències?

Per tot plegat crec que es fa indispensable separar les coses: la presumpta corrupció de Convergència, la presidència de la Generalitat com a institució, i la situació política de Catalunya. Per al bé comú.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH