Música andalusí per als textos sobre l'amor d'Ibn Hazm

El nou disc de Capella de Ministrers ret homenatge al poeta i polígraf cordovès Ibn Hazm quan es compleixen mil anys de la creació del seu llibre més conegut, El collar de la coloma . Es tracta d´una reflexió personal sobre l´amor i les relacions amoroses, escrita en un àrab puríssim combinant la prosa amb poemes intercalats, que per a alguns filòlegs constitueix una obra mestra cimera de la literatura àrab.

Després de dos àlbums centrats en la música barroca i renaixentista, com són Claroscuro i Mediterrània , el conjunt liderat per Carles Magraner ha retrocedit diversos segles fins a la música andalusí, que serveix de banda sonora per als textos d' Ibn Hazm . La formació, fundada el 1987, té més de seixanta gravacions discogràfiques, que representen un viu retaule de la música antiga del nostre país i d'altres llocs d'Europa, i fins i tot d'altres vores del Mediterrani.

Ara l'atenció s'ha centrat en la Còrdova del final del Califat on va néixer Ibn Hazm , i dels usos i costums dels quals ens il·lustra a El collar de la coloma . Procedent d'una família aristocràtica muladí, era el fill d'un alt funcionari al servei del visir Almanzor durant els regnats al-Hakam II i Hisam II. Amb el final del califat, la família va caure en descrèdit i va abandonar l'activitat pública. Després de la mort del pare el 1012, Ibn Hazm va ser perseguit i els seus béns confiscats, de manera que va fugir de Còrdova, exiliant-se primer a Almeria i després a Xàtiva, fins a la seva tornada el 1023, després de la restauració Omeya. Precisament, va escriure El collar del coloma durant la seva estada a Xàtiva, quan tenia 28 anys.

Aquesta obra no és una dissertació acadèmica sobre l'amor, sinó més aviat una mena de reflexió de l'autor basada en els seus propis sentiments, experiències, i en les observacions de la societat que l'envoltava a la Còrdova de la infantesa i l'adolescència. Paulina López Pita (El collaret del colom. Tractat sobre l'amor i els amants) aventura fins i tot que es tracta d'una recreació nostàlgica de la capital del Califat, d'una època enyorada per l'autor, escrita en un moment en què ho ha fet perdut tot, com ell mateix reconeix al pròleg: “miracle és que un ànim com el meu hagi ni tan sols pogut recordar d'alguna cosa, conservar alguna empremta i evocar el passat, després del que ha passat i del que em va caure a sobre”.

El collaret del colom és una aproximació pietosa i ascètica al tema de l'amor, amb una intenció pura i neta, com subratlla López Pita. Entronca amb les idees de Plató a través dels filòsofs neoplatònics d'Alexandria, que van ser conegudes i adoptades a l'Orient Mitjà, de manera que el teòleg I bn Dawud de Bagdad va fer la primera sistematització poètica de l'amor platònic al llibre El llibre de la flor , obra que va inspirar a Ibn Hazm .

El collaret del colom va ser precursor de l'amor cortès de l'Europa cristiana, que es desenvoluparà posteriorment entre els trobadors i trovers del sud i el nord de França, respectivament. Álvaro Galmés de Fuentes (“L'amor fa subtil l'home”. Ibn Hazm de Còrdova i la tradició romànica) rastreja la influència de l'obra d'Ibn Hazm als versos del poeta de Tolosa Aimeric de Peguilhan, i fins i tot entre els del primer trobador conegut, Guillem d'Aquitània. Igualment, identifica una correspondència entre aquest llibre i el Llibre de bon amor de l'Arxipreste de Hita.

Per a aquest singular projecte, Magraner, que interpreta ell mateix el rebec i les violes que sonen a les pistes, ha comptat amb els músics Robert Cases (arpa i rubab), Aziz Samsaoui (kanun, saz i oud), Kaveh Sarvarian (nay i tombak), i Miguel Ángel Orero (percussions). Igualment, és present al disc la veu de la cantant marroquina Iman Kandoussi.