Escric des de la preocupació i el pessimisme, veient com Espanya se'ns va de les mans..., sense poder fer res per evitar-ho. Encara que el vot és secret, haig de reconèixer que tota la vida he votat al PP, ja des dels temps de l'antiga AP, exceptuant un petit coitus interrumpus amb el PAR, aquest gran frau electoral aragonès.

Escric des de la preocupació i el pessimisme, veient com Espanya se'ns va de les mans..., sense poder fer res per evitar-ho.

Encara que el vot és secret, haig de reconèixer que tota la vida he votat al PP, ja des dels temps de l'antiga AP, exceptuant un petit coitus interrumpus amb el PAR, aquest gran frau electoral aragonès.

Però he deixat de votar al PP. Em sento enganyat, o millor dit, traït, per Rajoy i les seves mariachis femenines, a més d'aquest secretari d'organització que sembla mig ximplet, i el nom del qual no recordo ara, ni falta que fa, doncs és el no-res en persona.

Un partit s'articula entorn d'uns principis, una ideologia, uns valors. I quan els dirigents del partit fugen dels principis -avortament, memòria històrica, unitat d'Espanya, etc.-, es corre el perill que els votants abandonin al partit, com així ha succeït...

I ara el PP emprèn una fugida cap a davant, negant la realitat, i dient que no han perdut les eleccions, sinó que les han guanyat. Acollonant! Una victòria pírrica, en tot cas, i s'han deixat pel camí fins a la roba interior.

Amb victòries com aquesta, anem de victòria en victòria, fins a la derrota final, en les properes eleccions generals.

El PP va gaudir d'un magnífic xec en blanc, atorgat per la majoria del poble espanyol, per fer les reformes que eren no solament necessàries, sinó fins i tot imprescindibles, per sanejar el país, però res d'això s'ha fet, doncs la vice tot i la secretària general, en permanent guerra entre elles (no hi ha pitjor encunya que de la mateixa fusta: ambdues són advocades de l'estat) han referit dedicar-se a "treballar-se" a l'oposició, acaronar al grup Prisa, fer declaracions a Cuatro i La Sexta, etc., en lloc de recolzar-se en els seus mitjans naturals i, sobretot, en els seus electors.

Roma no paga traïdors, i pel que hem vist, el poble espanyol tampoc. Doncs això, que es fotin. I ho dic amb pena, doncs em passa com a don Gonzalo Fernández de la Mora: "jo ja no sé si sóc dels meus".