La mala llei

En 1923, Manuel Linares Rivas va escriure un drama en tres actes el títol dels quals utilitzo avui. En l'obra es relaten les tensions entre un pare i els seus fills els qui, utilitzant una llei existent, reclamen al pare, en vida, la partició i disposició de l'herència paterna.

En 1923, Manuel Linares Rivas va escriure un drama en tres actes el títol dels quals utilitzo avui. En l'obra es relaten les tensions entre un pare i els seus fills els qui, utilitzant una llei existent, reclamen al pare, en vida, la partició i disposició de l'herència paterna.

Avui, a Espanya, segueix existint una mala llei que nega el dret de cadascú a decidir sobre la destinació dels seus béns obligant mitjançant això que criden "la legítima" al fet que una bona part de la seva herència passi a fills, néts, nebots i altra parentela.

Freqüentment llegim en els periòdics que, en països llunyans, apareix algun excèntric que deixa la seva fortuna a gats, gossos o peixos. Confesso que, sense arribar a aquestes excentricitats, em donen enveja aquells que disposen lliurement del seu patrimoni a l'hora decidir qui sigui el beneficiari en el moment final. És aquesta decisió, segurament, l'últim acte de llibertat de la bestiola humana sense que el Leviatán de l'Estat decideixi per ell.

A l'hora de deixar aquest món, hauria de poder decidir-se la destinació dels nostres béns sense estar mediatizado per llei alguna; si els fills van merèixer el llegat, ja sabrà el testador compensar-los pels seus afectes i cures; si és l'esposa, l'amant, un servent o un amic qui es va ocupar del finat en els seus últims dies siguin ells qui rebin els béns sense cortapisa alguna.

Per la mala llei, he estat testimoni de com rebien herència parents que ni coneixien al seu llunyà familiar; fills que havien maltractat o ignorat els mals del testador o néts que, com diu el final de "El que el vent es va portar" importava un rave l'existència de qui rebien els seus béns.

La mala llei ha de ser derogada d'una puñetera vegada permetent que cadascú faci de la seva herència el que li plagui sense que ningú limiti la seva llibertat.

Dit tot això, haig d'afegir que m'importa un rave qui rebi el meu magre llegat compost d'alguns llibres i gens de valor, la qual cosa afegeixo perquè ningú pensi que respir per cap ferida.