ANY ELECTORAL I ESQUELETS A L'ARMARI

Retornen amb força els arguments morals en la política. En el debat sobre Syriza i el deute grec es confronten postulats econòmics sobre els riscos de la inflació i la deflació. No obstant això, amb prou feines fa s'explícit el desig per fer penar als manirrotos hel·lens els seus pecats dispendiosos. És inacceptable, arguyen els creditors més exigents, haver gastat el que no es tenia i tractar de solucionar ara el risc moral del desaguisado procedint a una quitació (encara parcial) del deute. Si així s'actués, continua el raonament, s'establiria un pèssim exemple per a la resta dels socis europeus.

Retornen amb força els arguments morals en la política. En el debat sobre Syriza i el deute grec es confronten postulats econòmics sobre els riscos de la inflació i la deflació. No obstant això, amb prou feines fa s'explícit el desig per fer penar als manirrotos hel·lens els seus pecats dispendiosos. És inacceptable, arguyen els creditors més exigents, haver gastat el que no es tenia i tractar de solucionar ara el risc moral del desaguisado procedint a una quitació (encara parcial) del deute. Si així s'actués, continua el raonament, s'establiria un pèssim exemple per a la resta dels socis europeus.

En el cas del soci espanyol, el calvinisme econòmic no podria acceptar la idiosincrática conducta exemplificada pel relat del choricero de Candelario (Salamanca), el qual deixava lligat als seus gossos amb llonganisses en un afany d'ostentació de riquesa i malbaratament. Després del crack de 2007, Espanya ha hagut de no només confessar públicament els seus pecats (deutes) sinó complir amb la penitència i fer propòsit d'esmena d'austeritat.

En les últimes setmanes altres assumptes pertinents a la dimensió moral de la política activa han ocupat creixentment l'atenció mediàtica. Els 'scoops', o primícies difoses pels mitjans informatius sobre els potencials candidats a regidors, alcaldes, diputats o senadors en lliça, aniran a més ja que durant 2015 hi ha programades --fins avui-- quatre conteses electorals. És època d'esquelets i armaris.

L'expressió anglosaxona 'skeleton in the cupboard' --o 'skeleton in the closet'-- en la seva versió més nord-americana, fa referència col·loquialment a algun assumpte ocult o secret, altament negatiu per a l'interessat si és descobert i difós públicament. L'assumpte en qüestió sol ser de tal envergadura que se li equipara amb un cadàver amagat en un armari (taüt) on només el pas del temps ho descompondria en l'oblit.

L'al·legoria esquelètica es complementa amb altres dues consideracions sobre aquest tema. La primera és de caràcter axiomàtic: s'addueix que tots els personatges públics té esquelets en els seus armaris. És a dir, tots posseeixen un episodi biogràfic vergonyós l'exposició pública del qual seria embarazosa per a l'afectat, arribant a comportar en el cas dels candidats electorals la seva eventual 'mort' política. La segona indueix no només a furgar amb fruïció en el passat dels interessats, sinó a ressaltar la gravetat dels assumptes destapats sotmetent-los al judici moral dels ciutadans.

Com s'apuntava a l'inici d'aquest article, pel calvinismo econòmic els paranys comptables, i especialment les seves derivacions suntuarias, són inadmissibles en aquells països financerament 'ortodoxos'. Per la seva banda, el puritanisme social nord-americà condemna sense pal·liatius els escàndols sexuals atribuïts als polítics. Si més no, s'exigeix de les seves bones maneres que mantinguin els seus vicis i virtuts després de portes tancades ('behind closed doors').

El cas de la frustrada carrera presidencial de Gary Hart, serveix d'il·lustració del tipus de desenterramiento esquelètic i de l'abast d'una paràbola moral de tints inefablement nord-americans. Recordi's que el senador demòcrata per l'estat de Colorit (1975-87) va ser a punt d'aconseguir la nominació del seu partit com a candidat a la presidència dels Estats Units en 1984. Fruit d'una innovadora campanya va posar en un brete el triomf del gran favorit, Walter Mondale. Això molt probablement li va animar a intentar aconseguir per segona vegada la nominació demòcrata per disputar a George Bush (pare) les eleccions presidencials de 1988. Quan la seva campanya per la nominació començava a prendre vols, es va desenterrar per un periòdic de Miami una història d'adulteri, inclosa una foto amb una dona (Donna Arrissi) que no era la seva esposa, imatge que --literalment-- va arruïnar en qüestió de dies les seves aspiracions presidencials.

Amb posterioritat, dues terceres dels ciutadans nord-americans enquestats van declarar que els mitjana havien estat injusts amb Hart. Amb el pas dels anys, i en un plànol menys fulgurant, l'ex senador va mantenir la seva reputació política entre els seus coreligionaris. Fa mesos, concretament el 22 octubre de 2014, el president Barack Obama li va designar als seus 78 anys, 'Enviat Especial dels Estats Units per a Irlanda del Nord', un càrrec de prestigi i no poca responsabilitat política donada la implicació de l'administració nord-americana en el conflicte norirlandés durant els últims decennis.

Als països europeus la conducta sexual dels seus representants polítics no sol ser reprovada ni penalitzada electoralment. Pensi's, per exemple, en les paral·leles vides conjugal i amancebada de François Mitterrand, o en les reincidents ventures i desventuras sentimentals de François Hollande, intrèpid conductor anònim de ciclomotor als carrers de París camino de les seves trobades amoroses. Resulten més embarazosos moralment els 'esquelets' que concerneixen als honors o mèrits inexistents dels polítics, els quals s'han airejat en coneguts casos de corrupció (esmenti's a Luis Roldán i els seus inexistents títols universitaris, per exemple).

En aquests dies han creat xivarri les acusacions cap a alguns líders de 'Podem' per les seves suposades irregularitats administratives i inexactituds acadèmiques. S'han regirat a discreció els seus armaris a la recerca de cadàvers exquisits i, si pot ser, 'calentitos'. Com bé apuntava un dels dirigents involucrats, 'Podem' haurà de revalidar a partir d'ara la seva gran capacitat mediàtica revertint les acusacions i provocant un efecte bumerang al seu favor. La tasca no és gens fàcil, però serà una prova exigent perquè els seus dirigents demostrin tremp com a aspirants a ser futurs governants i responsables públics. A més es fa imperatiu separar el gra de la palla entre tants casos de caixes B, targetes 'black' i comptes en paradisos fiscals. No els sembla?

[Nota: Com a membre del tribunal de la Comissió d'Habilitació Nacional (2/070/2005) que va examinar als aspirants a les places convocades de professors titulars de ciència política, i que va tenir lloc durant els primers mesos de 2006, confirmo que el Curriculum Vitae del candidat Juan Carlos Moneder Fernández va ser examinat i va constituir, juntament amb la valoració dels seus exercicis orals, el motiu per concedir-li la plaça de professor titular de ciència política pels seus únics i exclusius mèrits en l'oposició. Quedi constància que no estic afiliat ni mantinc cap relació orgànica amb la formació 'Podem'].