Barcelona, ciutat de drets?

Balanç de la Sindicatura de Greuges de Barcelona del 2021

El proppassat divendres 25 de març vàrem presentar, en el plenari ordinari de l’Ajuntament de Barcelona, en quinze minuts i un breu torn de rèplica, l’informe anual de l’activitat de la Sindicatura de Greuges de Barcelona durant l’any 2021. Un informe, ja tramés amb antelació a l’Alcaldia i als grups municipals, que pretenia reportar les actuacions més importants dutes a terme en defensa dels drets humans de proximitat de totes les persones que habiten la nostra ciutat.

Les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona ens hauríem de considerar afortunades pel que fa al reconeixement i la garantia dels drets fonamentals i llibertats públiques /@Pixabay

Per qui no ens coneix, només assenyalar que la Sindicatura de Greuges de Barcelona és el mecanisme municipal que té com a funcions vetllar, segons el seu triple mandat, pel bon govern, el control de les polítiques públiques municipals i els drets humans. Tenint en compte aquestes nobles funcions, no podem dubtar de les moltes potencialitats que té la institució per garantir l’exercici efectiu dels drets fonamentals i les llibertats públiques en l’àmbit municipal.

En aquest sentit, les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona ens hauríem de considerar afortunades pel que fa al reconeixement i la garantia dels drets fonamentals i llibertats públiques. Moltes vegades no en som conscients, però, sense moure’ns de Barcelona, tenim reconeguts diferents nivells de garantia dels nostres drets i llibertats. En concret, cinc: 1) en l’àmbit universal; 2) en l’àmbit regional europeu; 3) en l’àmbit estatal; 4) en l’àmbit autonòmic; i, 5) en l’àmbit municipal.

No obstant això, si bé som persones afortunades, moltes vegades també som grans desconeixedores d’aquests nivells de garantia. Desconeixement que ens porta força sovint a considerar que la màxima protecció dels nostres drets resideix en l’àmbit més llunyà (Nacions Unides) i no veure que és en el més proper (àmbit municipal) on hem de buscar la plena efectivitat i el màxim nivell de garantia.

És per això que aquest reconeixement de la garantia dels nostres drets a escala municipal implica tres dimensions:

La primera consisteix a reivindicar el concepte de drets humans de proximitat. La segona dimensió implica donar-li sentit al principi de subsidiarietat, ja que pressuposa considerar que és a l’administració més propera a qui correspon, en primer lloc, la garantia dels drets. I no només entendre que aquesta subsidiarietat és merament executiva sinó que, avui en dia, a escala de ciutat, hauríem de parlar d’una subsidiarietat garantista (adoptar mesures per garantir drets de ciutadania quan les administracions superiors amb competències en la matèria no les duen a terme).

I, la tercera dimensió, fonamentada en reclamar una democràcia de proximitat forjada per diversos eixos que van molt més enllà d’una concepció merament representativa. Una democràcia de proximitat on la Sindicatura tingui la capacitat proactiva d’obrir debats i generar propostes per tal de combinar la vessant d’institució de garanties amb la de col·laboració per tal d’ajudar a l’administració a millorar el seu servei. No tot el que s’afronta es pot modificar, però res no es pot modificar fins que no s’afronta.

Quant a les xifres i el contingut de l’informe, que vàrem exposar en 15 minuts i un breu torn de rèplica, podem destacar que el nombre d’actuacions va ser molt similar al 2020. Per districtes de residència de les persones que van plantejar una queixa, segueixen dominant l’Eixample i Sant Martí. La gran diferència va ser Sant Andreu que passà de 114 a 202, atribuïble al servei de recollida de residus Porta a Porta i als talls de l’Avinguda Meridiana.

L’any 2021, l’òrgan afectat sobre el qual es van vincular més queixes va ser la Regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, passant de 203 a 426, sobretot pel tema de la Zona de Baixes Emissions.

Pel que fa a les temàtiques tractades i les recomanacions fetes per la Sindicatura, en el breu temps disponible, ens vàrem referir a:

a) Habitatge: Les dificultats per accedir a un habitatge digne augmenten el risc de pobresa i exclusió social i creen un cercle difícil de trencar. Cal treballar en actuacions que facin èmfasi en la prevenció per evitar la pèrdua de l’habitatge abans d’arribar a processos de desnonament, com ara ampliar l’atenció preventiva; augmentar la coordinació amb els Serveis Socials, o millorar en la gestió i el pagament dels ajuts que es concedeixen.

b) Ús de l’espai públic: Vàrem atendre queixes de col·lectius i persones que reclamaven la creació d’espais verds o equipaments als seus barris i en els horaris d’obertura dels parcs i els jardins municipals.

c) Serveis Socials: Aquests no tan sols constitueixen recursos per garantir la cobertura de necessitats, sinó que també, i fonamentalment, s’haurien de basar en l’escolta, l’acompanyament i la disponibilitat i quan això no és possible perden bona part de les seves possibilitats d’acció.

d) Seguretat: Es fa una valoració positiva de la contractació de 150 dispositius personals de gravació pels agents de la guàrdia urbana, però considerem que pot resultar insuficient si tenim en compte que la plantilla actual està formada per més de 3.000 operatius que en podrien fer ús.

e) Salut: Més enllà dels efectes de la pandèmia Covid-19, vàrem fer incidència en la problemàtica de l’amiant a la ciutat, sobretot en les 42 escoles que compten amb elements de fibrociment i en la manca d’un cens de l’un cens d’aminat a la ciutat.

f) Accessibilitat vinculada a la infància: Si bé hi ha una millora en l’evolució de la renovació de les àrees de joc existents, cal fer un esforç per incrementar aquesta progressió. La tendència exposada no sembla que permeti assolir l’objectiu previst d’aconseguir l’any 2030 que el 100% de les àrees de joc noves i renovades siguin accessibles i amb elements inclusius.

Finalment, vàrem explicar algunes noves línies de treball d’aquesta institució.Entenem que la Sindicatura no ha de ser només la Sindicatura de Barcelona sinó alhora la Sindicatura dels 73 barris de la ciutat, la Sindicatura de Poble Sec, de les Planes, del Clot, de Ciutat Meridiana, de la Barceloneta. Volem que la Sindicatura no només sigui una ubicació sinó també un territori. Hem impulsat, i continuarem en aquesta línia, els programes “a peu de carrer” i “la Sindicatura a prop teu”, visitant els barris de la nostra ciutat, recollint les queixes, neguits i suggeriments de la ciutadania i fent, posteriorment, informes i reunions amb totes les instàncies del districte, tècniques i polítiques. Ens preocuparem, especialment, per aquells barris i districtes i grups de persones i col·lectius dels que menys queixes rebem.

Constatem la necessitat de reformar el reglament de la Sindicatura per tal d’ampliar i concretar les seves competències com, per exemple, tenir la capacitat de poder incidir en fer aportacions en el disseny de polítiques públiques abans de l’adopció definitiva de les normatives municipals. Com vàrem fer durant l’any 2021 amb l’elaboració d’un dictamen no vinculant al nou Reglament de Participació Ciutadana.

Quant a a la forma de comunicar-nos amb la ciutadania, volem introduir la necessitat d’utilitzar un llenguatge senzill i planer, sense perdre el rigor, en el conjunt de les nostres actuacions i resolucions de queixes per fer menys burocràtic el llenguatge de l’Administració.

Totes aquestes actuacions es fonamenten en tres pilars: construir una sindicatura amb experiència, a peu de carrer i compromesa amb els drets humans de proximitat.

Quinze minuts i un breu torn de rèplica, després de totes les intervencions dels grups municipals, no donaren per més. Possiblement, la importància de la defensa dels drets humans de proximitat i de la democràcia de proximitat requereixen més temps i, perquè no, d’un plenari extraordinari on presentar i debatre reptes i problemàtiques de Barcelona, ciutat de drets.