'PODEM' I LES IMPOSTURES

Proliferen les tribunes públiques després de l'última enquesta del CIS i la constatació demoscópica que 'Podem' és la primera força política en intenció de vot directe. Abunden les anàlisis amb major o menor grau de plausibilidad per explicar el suport electoral a la novíssima formació, al mateix temps que referma el desaforament de les desqualificacions a la xarxa. Els trolls, anglicisme de moda per descriure a aquells internautes experts a llançar exabruptos i provocar als usuaris de la xarxa, han trobat un filó temàtic amb l'eclosió de 'Podem' i aprofiten tot tipus de blogs i aplicacions telemàtiques --com el twitter-- per denigrar a tort i a dret.

Proliferen les tribunes públiques després de l'última enquesta del CIS i la constatació demoscópica que 'Podem' és la primera força política en intenció de vot directe. Abunden les anàlisis amb major o menor grau de plausibilidad per explicar el suport electoral a la novíssima formació, al mateix temps que referma el desaforament de les desqualificacions a la xarxa. Els trolls, anglicisme de moda per descriure a aquells internautes experts a llançar exabruptos i provocar als usuaris de la xarxa, han trobat un filó temàtic amb l'eclosió de 'Podem' i aprofiten tot tipus de blogs i aplicacions telemàtiques --com el twitter-- per denigrar a tort i a dret.

Bé sigui mitjançant refinades elaboracions per membres de la intelligentsia, o a través de combatives argumentacions de gacetilleros mediàtics, es vas agafar a un ús i abús del metallenguatge fluid, amb vocables variopintos que pretenen esclarir el fenomen de 'Podem' per al gran públic. Es reiteren vells arguments per extreure veritat de l'inèdit, encara que eines i enfocaments del passat es mostren obsolets i no sempre s'adecuan a comprendre el fulgor del nou. En aquesta cerimònia d'enllumenament del coneixement, els científics socials solem recórrer amb freqüència al recurs de la molt italiana dietrologia, o explicació dels fenòmens polítics identificant raons que no es veuen i que, estant 'darrere' de l'aparent, són autèntiques causants dels fenòmens observats.

Com és possible que un partit inexistent fa uns pocs mesos concite el suport directe majoritari de la població espanyola? L'elucidació de tan inesperat succés és multicausal, com tot el que succeeix en la vida social. Empero, i com a pansa amb altres casos, una principal variable intervinent ben pogués ser independent i conformadora de la irresistible ascensió de 'Podem'. La seva naturalesa transversal ajudaria a entendre, a més, el caràcter omniabarcante dels seus efectes en grups i classes socials dispars i de molt diversa composició. Contribuiria també a comprendre com, per exemple, electors de partits conservadors (fins a un 7% en el cas de de exvotants del PP), manifestin les seves preferències pels joves indignats de 'Podem'. Tal variable concerneix a les imposturas de polítics i dirigents en l'Espanya del bipartidisme i a les seves previsibles conseqüències.

Certament hauria de prestar-se més atenció als efectes que les diverses imposturas de representants partidaris i altres actors socials han coadjuvat al sorgiment i expansió de 'Podem'. Es tracta d'impostures d'haver predicat el que després no es va portar a efecte al capdavant de les institucions i els càrrecs de responsabilitat pública. La percepció social de tals enganys amb aparença de debò s'ha accentuat amb la convicció que les conductes han estat intercanviables en el si de la classe política. La qualitat humana dels seus integrants ha passat a ser la mateixa a ulls de no pocs ciutadans. Rols i funcions s'han difuminat sense atendre a trets diferenciadors en la gestió de les polítiques públiques. Així, per exemple, criticar el desenfrenament del boom immobiliari durant els anys de 'vi i roses' previs al crack de 2007, per admetre posteriorment la incapacitat d'haver punxat la bombolla reflecteix una absència d'alternatives entre les opcions d'economia política dels grans partits. Tales solapamientos de política i programes indueixen a seccions de votants a ficar en el mateix sac electoral als partits de l'establishment, del com rehúye explícitament 'Podem'.

El vocable utilitzat pels dirigents de 'Podem' ha estat pres de prestat del llibre publicat en 2007 per Sergio Rizzo i Gian Antonio Stella: La casta. Così i politici italiani sono diventati intoccabili. En aquell volum, i després d'il·lustrar al lector amb una prolixa profusió de dades i situacions, si més no paradoxals, es concloïa que la casta política italiana s'havia convertit en la més envellida i privilegiada en tota la Unió Europea. Sovint, i anàlogament a com ha succeït al país transalpí, les imposturas polítiques a Espanya han afavorit una corrupció basada en la impunitat --o en la seva autocreencia--, com ha evidenciat recentment l'assumpte de les targetes black de Bankia-Cajamadrid. Aquest últim succés s'ha convertit en aparador d'imposturas i ha mostrat als espanyols les característiques i envergadura del fenomen de la Casta criticat per 'Podem'.

A Itàlia, els efectes d'higiene institucional provocats pels processos de Mani pulite ('Mans netes'), iniciats en 1992, van constituir un centelleig de decència i una reacció contra les prebendes dels polítics i el finançament il·legal dels partits. No obstant això, la Casta italiana va reeditar la seva capacitat d'adaptació al que anava a ser la Segona República, fent-la més corruptible, si cap, que la Primera. Avui dia Espanya sofreix com Itàlia pràctiques i paràmetres d'imposturas i de corrupció. A l'igual a com va succeir amb el Movimento Cinque Stelle (Moviment Cinc Estels) en les eleccions legislatives de febrer de 2013, no és aventurat pronosticar una victòria electoral de 'Podem' en les properes consultes electorals. La seva intenció de no presentar-se a les municipals i autonòmiques de l'any proper és coherent amb el seu discurs d'evitar caure en els paranys dels jocs de poder, quan la formació encara no s'ha estructurat d'acord a les seves pròpies previsions. Però la seva projecció, gestada en la primigènia mobilització dels indignats en la Porta del Sol madrilenya el 15 de maig de 2011, apunta a una major potencialitat per recaptar suports del creixent nombre d'espanyols desencantats amb la política en el moment present. De la reacció dels grans partits establerts i els seus potents lobbies, així com dels encerts i desencerts del propi 'Podem', dependrà que els vaticinis d'èxit electoral es materialitzin per al jove partit.

En qualsevol cas, l'irresistible avanç de 'Podem' en les enquestes farà imperatiu el canvi per als partits de l'estament polític actual. De confirmar-se, el seu anunciat triomf electoral en un futur no gaire llunyà s'hauria basat en el que els politòlegs anglosaxons denominen single issue politics, o conteses electorals concentrades en un assumpte primordial. L'hartazgo de bona part dels ciutadans cap a les 'males pràctiques' de la seva classe política els hauria estimulat a prendre en compte a l'única formació que proposa trencar nítidament amb tot el ja conegut: cal etiquetar tals propostes i comportaments com antipolítics o populistes? Potser sigui més raonable entreveure una reacció saludable de la ciutadania enfront de les imposturas que no cessen.