DEGENERANT

'Trepa', allò a què en diem 'trepa', n'hi ha hagut en la història d'Espanya per regalar, la diferència entre el 'trepa' històric i el 'trepa' contemporani és la seva categoria i els seus ardits per entabanar als poders.

'Trepa', allò a què en diem 'trepa', n'hi ha hagut en la història d'Espanya per regalar, la diferència entre el 'trepa' històric i el 'trepa' contemporani és la seva categoria i els seus ardits per entabanar als poders.

Em ve a la memòria la capa folrada de reals d'or del Comte de Villamediana que es va fer confeccionar per presentar-se on estava la reina i arribar fins a ella. "Són els meus amors reals", va anar el lema que va usar per donar-li doble sentit a la seva vestimenta. Va arribar tan lluny en els seus desitjos de proximitat que va aconseguir cremar el teatre d'Aranjuez para, simulant un salvament, tocar un peu de la reina.

Molt menys barroc tenim a Godoy, de guàrdia de corps a Príncep de la Pau, que va entabanar a l'esposa de Carlos IV en caure del seu cavall i mostrar a María Luisa el seu cos serrà vestit de gal·la el que va deixar patitendida a la reina que li va encastellar a la més alta magistratura hispana.

El grimpa actual ha evolucionat, per a mal de l'espècie, a un chiquilicuatre; es vas veure de dependent de gran magatzem; s'acostar a personatges de segona categoria i es fa autoretrats amb els quals manen. Aconsegueix, això si, enlluernar a una mossa de bon veure sobrenomenada "la pechotes" i a algun cantamañanas de l'administració i acaba processament sense aconseguir el seu objectiu de ser un alt càrrec.

Ni en bestioles trepadores, Espanya, ja no és el que era. Ja dic, degenerant.