A VOLTES AMB ELS MORTS

"No hi ha dubte, desenterrar als morts és passió nacional. Quins incentius secrets tenen per a l'espanyol els horrors d'ultratomba que no se satisfà amb ponderar-los tot sol i ha d'anar a furgar en els cementiris a cada moment? Vocació de sepultureros, realisme abjecte, necrofagia?" "Ningú està lliure."

"No hi ha dubte, desenterrar als morts és passió nacional. Quins incentius secrets tenen per a l'espanyol els horrors d'ultratomba que no se satisfà amb ponderar-los tot sol i ha d'anar a furgar en els cementiris a cada moment? Vocació de sepultureros, realisme abjecte, necrofagia?" "Ningú està lliure. Qui fins ara no s'ha deixat desenterrar, com Cervantes, incorre en falta. Ah, si l'esquelet del manxol aparegués! Quina embriaguesa! Quantes processons i carrosses, quina profusió de relíquies, com ens revolcaríamos en la fossa oberta, posseïts de fúria patriòtica sepulcral!".

Qui així es manifesta era, ni més ni menys, que Manuel Azaña, aquell "escriptor sense lectors" que diria Unamuno. Rebuscando, trobo el llibre "Quintana en la infausta remoció dels seus ossos" i reprodueixo els paràgrafs premonitorios. Caminem en això, en rebuscar les restes de Cervantes que estan a l'Església de les Trinitarias descansant en pau. Una vegada trobats, s'armarà una batussa entre la sepultura actual i la seva terra de nacencia, ja veuran. Alcalá d'Henares reclamarà una porció d'os per honrar al seu fill més il·lustre i fins a pugues s'una en la demanda alguna terra manxega per on va caminar Quixot entre duels i crebants.

Cal tirar la vista molt enrere per descobrir aquesta afició nostra; des d'aquella Juana passejant al seu bell Felipe o el repartiment de les restes de Colón que ja no se sap ni on descansa el pobre; afició heretada per les províncies d'ultramar (Espanya mai va tenir colònies) i el paradigma de les quals podria ser Juan Perón portant la mojama d'Evita d'un costat per a un altre. Més ens valgués gastar els diners en "Quijotes" repartits profusament en residències d'ancians, mai en col·legis que és obra per a adults, i deixar a don Miguel a l'abric de les Trinitarias.

A tot estirar, col·locar una placa en el lloc per recordar que allí jeu un geni. I si algun lector és personatge de fust, li recomano mori en silenci i d'amagatons perquè no s'organitzi un concurs per desenterrar-ho i crear una comissió per tornar a donar-li cristiana sepultura