FRANCAMENT ESTIMAT, M'IMPORTA UN RAVE

Se m'apareix en la capçalera dels digitals una banda vermella anunciant, amb urgència, que un tal Martínez, capdavanter de la UGT a Madrid, dimiteix per l'assumpte de les targetes de crèdit misterioses que usaven els consellers de Caja Madrid.

Se m'apareix en la capçalera dels digitals una banda vermella anunciant, amb urgència, que un tal Martínez, capdavanter de la UGT a Madrid, dimiteix per l'assumpte de les targetes de crèdit misterioses que usaven els consellers de Caja Madrid.

Si el tal Martínez i la resta dels nens d'Écija que, en aquesta ocasió, no eren set sinó 28 del PP, 15 del PSOE, 4 d'IU i 10 dels sindicats, hagués pres un cafè aquest matí amb els parroquianos que comparteixen amb mi taula i estovalles, podria haver escoltat les lindezas que li dedica el personal a aquesta gentuza i que no reprodueixo perquè estem en horari infantil.

Dimitir, que, d'on, que llets ens importa als pagans que dimiteixi o no; solament existeix, per a l'indignat paisanaje, una solució que ja posés don Pedro Calderón de la Barca en boca de Pedro Crespo, Alcalde de Zalamea: "Amb respecte li porteu/a les cases en efeto/ del concejo, i amb respecte/un parell de grills li tireu/i una cadena/ ??.I a tots també poseu/a la presó, que és raó?..

Que dimiteixi o es tiri per un pont, francament estimat, m'importa un rave, com va dir Clark Gable.