Con faldas y a lo loco

Ha de ser que he tingut una vida massa itinerant i he viscut en tants llocs, que no deixen de sorprendre'm aquells que tiren mà de successos ocorreguts fa dos-cents, tres-cents o mil anys per revestir-se de vestidures antigues i nedar contra corrent dels temps globals que ens ha tocat viure.

Ha de ser que he tingut una vida massa itinerant i he viscut en tants llocs, que no deixen de sorprendre'm aquells que tiren mà de successos ocorreguts fa dos-cents, tres-cents o mil anys per revestir-se de vestidures antigues i nedar contra corrent dels temps globals que ens ha tocat viure.

"La vaca on pastura, no on neix", diu un vell refrany que presenta al boví com una bestiola sàvia a qui porten al fresc el lloc de nacencia per buscar el millor espai on trobar el condumio. Haig d'estar més prop de la vaca que dels escocesos que, de sobte, han tret de l'armari de l'avi la faldilla típica dels seus ancestres per entonar un ball que, a la meva manera de veure, solament portarà sotsobre. Allà ells.

Per la meva banda, seguiré el meu camí de "homo viaticus" i allà on m'acullin amb afecte plantaré la meva bandera de ciutadà del món important-me un pebrot el meu lloc de nacencia on vaig estar, com deia Gila, per estar al costat de la meva mare en un moment com aquest.

I quan la vida em detingui facin un forat on menys molesti al caminante.