Amunt i avall

Llegeixo, amb deteniment, l'informe del Ministeri de l'Interior sobre el "balanç de la criminalitat" a Espanya; aquest que en alguns periòdics es titula "A Espanya es roba menys" i que, amb respecte pel titulador, em produeix una ganyota semblant a un somriure.

Llegeixo, amb deteniment, l'informe del Ministeri de l'Interior sobre el "balanç de la criminalitat" a Espanya; aquest que en alguns periòdics es titula "A Espanya es roba menys" i que, amb respecte pel titulador, em produeix una ganyota semblant a un somriure.

Raó té qui així encapçala el detall del "Balanç" doncs ni forces queden als xoriços patrios per aixecar carteres o afanyar bosses; molt menys apiolar a turistes càmeres fotogràfiques i altres adminículos per les quals ja no paguen ni per comprar un entrepà.

Per compensar el descens delictiu del que alardea el Ministeri del ram, per les altures fan el que poden perquè l'estadística que recull els robatoris no sofreixi menyscapte. Substitueixen als del "pati de monipodio", desarrapados, lázaros i altres murris señorones de corbata i vestit caríssim, butacón i càrrec de tronío que no necessiten sortir del seu despatx per aixecar-se quantitats sorprenents amb absoluta impunitat.

Gràcies a aquests esforçats pisadores de moqueta, Espanya, digui el que digui l'estadística, segueix sent un lloc confortable per portar-li-ho calentito i no rebre el pes de la llei. Dos són, si no porto malament el compte, els que ocupen plaça entre les reixes: Bárcenas i Mata; altres desenes caminen en plets i recursos varis i campan orgullosos pels llocs d'estiueig sense que ningú els col·loqui unes "polseres".

Caixes d'estalvi obertes en canal i rescatades amb impostos de tots (Va per a cinc anys la de Castella-la Manxa) esperen en les seves tristes arques que els qui les van portar a la ruïna retornin l'afanyat.

Raó té l'informe d'Interior, per a baix, a Espanya, cada vegada es roba menys. Espero que, al més aviat possible, ens informin el que fem amb els de a dalt.