JAMES

En aquells llunyans temps en què ocupava plaça en un micròfon radiofònic, servidor es va guanyar alguna esbroncada del cap de programes de torn per pronunciar els noms britànics castellanitzant-ne la pronunciació.

En aquells llunyans temps en què ocupava plaça en un micròfon radiofònic, servidor es va guanyar alguna esbroncada del cap de programes de torn per pronunciar els noms britànics castellanitzant-ne la pronunciació. Així, presentava els discos de "Jon Robles" o intentava entusiasmar els oïdors amb els bons ritmes de la "Cledence Clervater Revival".

No es tractava de ferir la sensibilitat dels anglòfons que intentaven aprendre la llengua de "Chaquespeare" en l'acadèmia "Berliz"; l'espanyol és un ésser que neix, creix, es reprodueix i mor intentant parlar anglès; o en "Brian" que era la competència. Crec que ho feia, més que res, per epatar i cridar l'atenció dels oients que dividien la seva opinió, com en els toros, uns en el meu pare i uns altres en la meva mare.

Mira tu per on, em trobo en aquest mundial amb un futbolista que es diu "James", tal qual, que no agrada de la versió anglesa del seu nom "yeims" i exigeix a tot quisqui que el seu nom és "James".

Adoro aquest xaval pel qual, segons sembla, es barallen els equips més capdavanters, encara que no sóc un seguidor del futbol ja que mai em van interessar les cames d'home per molt maquillades que me les posessin, em declaro admirador de James per la seva tossuderia a conservar la pronunciació del seu nom tal qual es llegeix.