EL TRIBUNAL I L'ESTRANYA FAMÍLIA

Parafrasejo, amb tot respecte i unció, el títol de Miura, en qui tant admiro, per tirar cambra a espases a favor del Tribunal de Comptes que constitueix un monument, una oda, una epístola moral d'amor a la família en temps monoparentals i gasosos.

Parafrasejo, amb tot respecte i unció, el títol de Miura, en qui tant admiro, per tirar cambra a espases a favor del Tribunal de Comptes que constitueix un monument, una oda, una epístola moral d'amor a la família en temps monoparentals i gasosos.

Qui millor que un nebot, una esposa, un cunyat o un amic de la infància per acompanyar als membres del tribunal en la procelosa aventura de vigilar per on es van els rius dels nostres diners? Anem a deixar tan delicada missió en mans d'estranys que vagi vostè a saber com i per on surten?

Un estrany, ja se sap, per molt capacitat que estigui, tindrà la temptació de destapar assumptes que no convingui per a la pau social; igual pot donar-li per resoldre dintre del termini i en la forma escaient les anomalies financeres d'est o aquell municipi o aquella diputació i fins i tot, posat a fer mal, mostrar al nu les comptabilitats d'algun partit polític. Algú s'ha parat a pensar el dolor que causaria tal temeritat?

Un cunyat, un nebot, una amant emmanilla, preguntaran prudentment al seu mentor abans de deixar amb les vergonyes a l'aire a qui té a bé mantenir generosament la institució, dotar-la d'un porró de milions i permetre que els seus dictàmens triguin els anys necessaris com perquè, qualsevol anomalia, hagi prescrit.

Col·loqui's en la porta del Tribunal, que està front per enfront de la porta de Churriguera, una estàtua a Nepote, diosecillo protector de l'estranya família.