“Qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra”

“Qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra”., això és el que va dir Jesús als fariseus i escribes quan van posar davant seu una dona acusada d'adulteri. Salvant les distàncies, davant la situació produïda pel cas d'espionatge mal anomenat catalangate –que queda com una gran producció de Hollywood– alguns nets de cor i actes han decidit que al govern “adúlter” cal lapidar-ho per poc exemplar que s'ha posat amb la democràcia per Pegasus. Els fariseus i escribes actuals, exemple de gairebé tot, estan disposats a llençar la pedra i clar, després amagar les mans , que en saben més que Judes Iscariot.

Els partits independentistes, les associacions “culturals” i “socials” que els acompanyen a la llarga travessia cap a la “somiada independència”, no han esperat ni cinc minuts per liderar la lapidació de la part socialista del govern, perquè l'altra, Unides Podem , com sol ser habitual ja ho fa i a més aprofiten l'ocasió de deslligar-se dels marrons com si ells no fossin també Govern. Ni són culpables ni tenen la responsabilitat dels problemes que tenen. Aquests marrons que se'ls empassin els sociates, que elles/ells estan per quedar bé i donar canya com si fossin oposició. Un exemple de coresponsabilitat.

Si els socialistes no en tinguessin prou amb ERC, Junts, la Cup i Bildu, que semblen ser el mateix, els podemites demanen “responsabilitats” perquè el tema és molt “greu”. Fins i tot sol·liciten que es tallin caps. És una postura per quedar bé i intentar recuperar votants.

Ione Belarra demana explicacions pel CatalanGate @ep

Tant la ministra Belarra com el seu company podemites, Pablo Fernández, declaren que cal “esclarir” molts extrems de l'assumpte per “higiene democràtica”. Afirmació que em sembla sarcàstica tenint en compte que per aquesta salut democràtica a què apel·la, haurien de fer el mateix amb els diners rebuts de Veneçuela, l'Iraq, “les mainaderes” del matrimoni Pablo Iglesias i Irene Montero que paga el ministeri, l'escàndol del famós telèfon i tantes coses més. Per què no es demana investigar-los amb transparència? És que les normes i les lleis són per als altres, perquè ells són l'excepció que confirma la regla “democràtica” . Un exemple gens democràtic, transparent i ètic.

En aquesta campanya d'acusar els altres tenint coses a callar, s'hi apunta - per espiada- Marcela Topo, dona del fugit Puigdemont, la ben pagada pel seu programa en anglès a la Xarxa, xarxa de televisions locals de la Diputació de Barcelona per mèrits propis? Seria contractada si no fos la dona de? Hi ha seriosos dubtes que això pogués ser. Amb aquesta falta de llibertat i democràcia que té Espanya, declara en un mitjà amic seu, que el país practica terrorisme d'Estat i ho comparava amb la dictadura que al seu dia aplicava al seu país, Romania , el dictador i assassí Ceasescu . Per rematar-ho més, la dona de Puigdemont afirmava que si els espiats fossin unionistes s'haurien produït detencions. Si aquestes declaracions les hagués fet en un mitjà del seu país, Romania, el que hauria passat és que primer no les hagués fet; i segon, si el seu dictador conegués les seves intencions estaria podrint-se a les presons miserables del règim de Ceasescu.

Mentrestant, diumenge passat, de pressa i corrent per apaivagar el tema -ho prenen com a debilitat-, el ministre de la presidència, Félix Bolaños , acudia a la Generalitat per reunir-se amb la consellera Laura Vilagrà per parlar dels espionatges. Al final de la reunió cadascú va donar la seva opinió que com era d'esperar no s'assemblaven gens, però van cobrir l'expedient .

Hi ha partits que, amb això de la guerra d'Ucraïna, aprofiten l'ocasió per intentar “treure” petroli, quan la situació se'l posa a tret, com és aquest cas. La ciutadania mira, opina i passa, perquè el que més o el que menys alguna vegada – menys els pobres de solemnitat– ha estat o serà espiat, i no diguem els periodistes. Vist això, tornem amb la frase:” “Qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra”, i els més fariseus, la tiren, però ja se sap que si les pedres reboten, potser els cauen a sobre. Més d'un.