Filigranes estadístiques

Després de tants anys contemplant com les cadenes de ràdio feien i fan punta de boixets amb les dades de l'Estudi General de Mitjans de tal sort que, surti el que surti, totes es feliciten pel resultat, m'acullo a aquells alexandrins de Jardiel guixats al pròleg d'Amor se escribe sin hache.

"Em vaig educar en el temor del Déu de les altures, però vaig perdre la fe o el temor, que és el mateix, quan anys després vaig practicar l'alpinisme". És a dir, que no hi ha estadística que m'impressioni i solament em crec allò que "el 50 per cent dels espanyols, són la meitat" que deia Tip i, de vegades, fins i tot ho dubto.

Contemplo, des del meu escepticisme, les dades de l'atur a l'abril i segueixo els diferents experts que es manifesten en la multitud de tertúlies que adornen ràdio i televisió donant-me el luxe de saber, per endavant, què dirà cadascun.

En un costat estaran els que entonaran un cant d'esperança i prendran l'estadística publicada com la prova evident dels encerts governatius; en un altre, manejaran la dada tenyint de negror l'estadística i augurant els mals que ens vénen. En definitiva, a tots vindrà bé per a les seves finalitats surti cap amunt o cap avall la dada.

El més fort és que tots, optimistes o no, diuen ser, com tal els presenten, experts de la cosa i no tenen en compte a l'ignorant que, com un servidor, no sap si pintar-se la bicicleta oxidada o comprar-se un Ferrari.