LA TORRIJA

Veig, no sense sorpresa, que la creativitat culinària ha portat a oferir aquest any torrijas salades, cosa que em sembla desraó gastronòmica i usurpació del nom de les postres típiques d'aquests dies. Estic segur, per l'il·lustre cognom dels creadors, que la intenció era bona però si són salades no són torrijas sinó alguna cosa que no té nom o que necessita batejar-se.

Veig, no sense sorpresa, que la creativitat culinària ha portat a oferir aquest any torrijas salades, cosa que em sembla desraó gastronòmica i usurpació del nom de les postres típiques d'aquests dies. Estic segur, per l'il·lustre cognom dels creadors, que la intenció era bona però si són salades no són torrijas sinó alguna cosa que no té nom o que necessita batejar-se.

I és que últimament caminem una mica desconcertats amb la denominació de les coses que bategem al nostre antull i segons convingui a l'oficiant.

Per exemple: De no haver intervingut Putin en l'ovaciono, el de la Plaça de Kíev, prenent edificis públics a l'assalt i enderrocant al govern triat democràticament, s'hi hagués anomenat cop d'estat. Per contra, així criden el de Crimea que és exactament el mateix que es va fer a Kíev però batejat per altres oficiants.

Una torrija és un tros de pa xopat en llet, dolç fins a la hiperglucemia i monument gastronòmic que no convé disfressar; un cop d'estat és el derrocament d'un president electe per via violenta per molt noble que sigui l'objectiu dels colpistes, en nom de qui s'executi i si resulta un cabrit el governant enderrocat en les següents eleccions no se li vota i santes pasqües.

Al pa, pa i al vi, vi.