CAPITALISME CASTÍS

Creo recordar que Fuentes Quintana va ser qui va descriure aquesta fórmula que em permeto reescriure a la pota de la plana donats els meus escassos coneixements econòmics: La cosa ve a ser l'engegada d'un negoci en el qual els beneficis, d'haver-los, me'ls porto i les pèrdues, si n'hi ha, les hi enjareto a l'Estat.

Crec recordar que Fuentes Quintana va ser qui va descriure aquesta fórmula que em permeto reescriure a la pota de la plana donats els meus escassos coneixements econòmics: La cosa ve a ser l'engegada d'un negoci en el qual els beneficis, d'haver-los, me'ls porto i les pèrdues, si n'hi ha, les hi enjareto a l'Estat. Procediment molt usat a Espanya des del XIX i que ha generat grans fortunes mentre els de sempre pagàvem els plats trencats.

Caminem ara a voltes amb les autopistes radials de Madrid que molt gojosament es van inaugurar i que, segons expliquen, han esdevingut en ruïnoses. La Ministra de Foment, a qui tinc per judiciosa i eficaç, camina negociant com sortir del tràngol amb el menor dany possible per als comptes públics. Sigui com sigui, seguint la tradició, acabarem pagant el destaroto en major o menor quantia.

El que em sorprèn és que mentre reial decret promulgat no trobada, perquè no haylo, un que deroga d'una puñetera vegada aquest capitalisme castís i els empresaris aprenguin que els negocis tenen riscos i que quan es guanya se celebra i quan es perd s'apechuga amb les pèrdues i no hi ha lletra petita en els contractes amb l'Estat que et salvi del boquete.

Al joc de privatitzar guanys i fer públiques les pèrdues ens apuntem tots que diria el Marquès de Salamanca i altres próceres que van practicar aquest capitalisme castís.