Malfiança i més

El tan anunciat desarmament d'ETA per la mateixa organització va resultar més aviat decebedora. La quantitat mínima de l'armament, munició i explosius presentada a la comissió de verificació no va ser, ni de bon tros, substancial. Si afegim que, segons la declaració de tres dels verificadors a l'Audiència nacional, els qui l'havien presentat es van tornar a emportar el material en una caixa de cartró, sota paraula de inutilitzar-lo, el motiu de malfiança sobre la intenció veritable de fer inservible l'arsenal estava donat.

El tan anunciat desarmament d'ETA per la mateixa organització va resultar més aviat decebedora. La quantitat mínima de l'armament, munició i explosius presentada a la comissió de verificació no va ser, ni de bon tros, substancial. Si afegim que, segons la declaració de tres dels verificadors a l'Audiència nacional, els qui l'havien presentat es van tornar a emportar el material en una caixa de cartró, sota paraula de inutilitzar-lo, el motiu de malfiança sobre la intenció veritable de fer inservible l'arsenal estava donat, especialment per aquells que continuen sense refiar-se que el cessament de la violència d'aquest grup sigui real i definitiu.

Mentre en alguns mitjans atribueixen a fonts "abertzales" que el desarmament continuarà, i que es completarà en el termini màxim d'un any ?temps que sembla excessiu, entre d'altres, al mateix lehendakari que a més de demanar celeritat, continua avalant els verificadors, sis personalitats amb experiència en conflictes d'arreu, d'Irtlanda al Kosovo o a Tanzània.
Per al govern espanyoli al PP, a través del dirigent i diputat González Pons aquestes personalitats "estan al servei d'ETA, no al d'Espanya". És una manera de negar-los qualsevol mena d'autoritat o credibilitat, metre Rajoy trencava el silenci sobre el procés en el debat al Congrés, amb una pregunta retòrica: "per què els hi haig de donar res?", en referència als terroristes en general i als que són a presó, abans de insistir que la única solució per a ells és dissoldre's com a col?lectiu.
De la malfiança o el rebuig absoluts es va passar gairebé al surrealisme, quan l'associació basca de víctimes del terrorisme, la tants cops esmentada COVITE, denunciava els mitjancers davant l'Audiència Nacional i el magistrat Isamel Moreno els cridava a declarar com a testimoni. La base de la demanda era que havien contactat amb "terroristes en cerca i captura", i que havien de dir quins eren i on els van trobar, per poder-los detenir.

Coneixem bé una situació viscuda, no davant la justícia sinó de la policia espanyola antiterrorista, i això que les respostes no havien de ser veritats ni completes, so pena de desacatament, com passava amb els declarants que, en tot cas, ho tenien relativament fàcil, amb el suport de les imatges en vídeo difoses per la BBC: no podien saber qui, ni com, eren els d'ETA perquè anaven encaputxats, i del lloc de la trobada, o trobades, que era en un pis de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc.

Paradoxalment, COVITE no va dubtar i es va donar per satisfeta i contenta, perquè creu, segons la seva declaració oficial, que els mitjancers "s'ho pensaran dues vegades abans de tornar a Espanya" ?cpm si els hi fos imprescindible, i no poguessin continuar la tasca al País Basc francès o a qualsevol altre lloc- mentre que els al?ludits es consideraven, després de declarar, més legitimats que mai.

És tot, doncs, des del punt de vista espanyol, fruit d'una malfiança persistent en l'autenticitat del procés i de les mesures unilaterals d'ETA cap a la desaparició?

Sembla que no només això. Hi ha també el convenciment del govern espanyol que l'organització està "acabada"; més encara, "derrotada" i així es justifica la frase del seu president: "per què els hi he de donar res?"

Però potser encara no és tot. El periodista basc José Luis Rodíguez Aizpeolea, afincat des de fa 22 anys a Madrid, autor d'uns quants llibres sobre ETA i sobre el procés actual, gens sospitós d'afinitat amb independentistes bascos radicals, ratificava a RAC 1 el que molts teníem des de fa temps, com a sensació: Rajoy és presoner de la seva trajectòria anterior, de "mà dura" i persecució total per als membres d'ETA, passi el que passi, i de relacions "fluïdes"i tractes de favor fins a la submissió a les víctimes i les seves associacions.

I no només l'obliga la coherència amb els plantejaments anteriors (que en tants altres aspectes polítics, econòmics i socials s'ha saltat), també la pressió de personalitats encara força influents dintre el seu partit. Aizpeolea esmentava concretament Aznar, Mayor Oreja i Esperanza Aguirre com a representats del corrent d'opinió popular, per a la qual ETA ha guanyat "la guerra" des del moment que l'esquerra radical basca ha tornat i té veu, vot i fins i tot llocs de poder dintre el sistema democràtic, i a més ja no poden aconseguir, com amenaçava Mayor, que els terroristes "es podreixen a la presó". Encara menys, amb la sentència del Tribunal dels Drets Humans que va desmuntar la "doctrina Parot".