ZURUPETOS

Bons són els festius per deixar-se anar, intentar oblidar els mals rotllos i tirar mà de lectures perdudes. Unes vegades s'aconsegueix i unes altres el present et copeja on menys ho esperes.

Bons són els festius per deixar-se anar, intentar oblidar els mals rotllos i tirar mà de lectures perdudes. Unes vegades s'aconsegueix i unes altres el present et copeja on menys ho esperes.

Cita Baroja, en la seva "Patologia del golf": "el zurupeto de la porta de la Borsa, el còmic sense contracta, l'empresari sense una cambra, i últimament tots els socis de la Sagrada Confraria del Sabre". Interessat pel vocable, llegeixo en el diccionari de la RAE que es tracta del "Corredor de borsa no matriculat" i "Intrús en la professió notarial".

Mira tu per on, quan paladejava la lectura, talp amb la palabreja que ve a recordar-me l'afició dels hispans a posar-se medalles fantasmes i a omplir la seva "curriculum" de títols mai aconseguits; adornen el seu expedient acadèmic amb diplomes aliens per intentar enlluernar incautos i justificar la seva existència en la vida pública i amb ella els seus emoluents.

Els zurupetos de Baroja se m'apareixen en aquests temps de sotsobre i em produeixen una certa tendresa; els seus fets acabaran per desmuntar els seus fingits coneixements que, per més que inflamin la seva biografia, acabaran per demostrar la seva incompetència per moltes universitats alienes o pròpies que els avalin.