EL CÀNTIR

A milers, em diu un amic expert de la cosa, han sortit això que criden "app" amb les quals es poden fer multitud de coses amb els nous telèfons que tenen desgastat el dit del personal de tant donar-li a la pantallita.

Sense parar, les marques més senyeres produeixen nous models de telèfon perquè càpiguen les susdites "app" i un resulta un "pringat" si no disposa de l'últim model de 'cacharrillo'.

S'incorporen a la mecànica dels cotxes una infinita quantitat de pantalletes que necessiten un conductor expert per al seu maneig i un enginyer per a les reparacions.

Les xarxes socials porten de cap els polítics que no paren d'escriure xorrades en lloc d'estar per allò que han d'estar.

Em sembla que, en el futur, la humanitat serà una millonada de gents manant missatges d'un costat a un altre del globus amb continguts tan profunds com un que m'acaba d'ensenyar el meu amic l'expert: "Acabo d'esmorzar".

Maldestre com sóc en assumptes econòmics, dubto molt que tot això no sigui sinó una altra bombolleta d'aquestes que exploten si més no ho esperem i, si tingués edat, ànim i habilitats suficients per ser això que criden "emprenedor" em posaria a fabricar càntirs o altres utensilis de similar factura per si passa la febre d'anar tot el temps amb el cap gacha, el dit inquiet i entren ganes a la tropa de beure aigua fresqueta.