EL GUAPO MUÑOZ

Passejava donya MarIa Cristina de Borbó en calesa i una inoportuna hemorràgia nasal va brindar a un guàrdia de corps l'oportunitat d'oferir un mocador a la Regent. No havien transcorregut tres mesos de la defunció de Fernando VII i donya María Cristina va rebre el detall amb tanta gratitud que va es casar en secret amb el guàrdia Muñoz amb el qual va tenir nou fills.

Agustín Fernando Muñoz Sánchez, natural de Tarancón, més conegut com "El guapo Muñoz", encara que era regordet i baixet, va rebre, en paga del mocador i del consol oferit a la vídua, els títols de duc de Riánsares, marquès de Sant Agustín, duc de Montmorot, Tinent General dels Reals Exèrcits, cavaller del Toisón d'Or, Gran Creu de Carlos III, maestrant de Granada, Senador del Regne, i alguns títols més que no recordo.

Com no només de títols viu l'home, Muñoz es va dedicar amb afany als negocis, al tràfic d'influències i va pastar un fortunón de l'alçada d'un campanar amb tot allò que es posava al seu abast: Van caure a les seves arpes, entre altres coses, el proveïment de carbó per a Filipines, la subhasta del ferrocarril d'Almansa, va rebre dos milions de reals dels Rothschild per l'adjudicació de les mines de mercuri d'Almadén, les obres del port de Barcelona i les de canalització de l'Ebre o la construcció del port de València.

Per espai físic no transcric més gestes econòmiques de Muñoz i quan arribo a la meitat de la seva biografia, per cansament, aixeco la vista del llibre que llegia i al capdavant em ve una frase: "La història és un llucet que es mossega la cua".