El gat escaldat

És costum antic en aquesta ínsula que qui ve a realitzar obra pública present un pressupost baixet per portar-se el concurs corresponent i una vegada adjudicat la ganga s'afegeixen a la xifra inicial les quantitats que s'estimin oportunes sense que organisme algun posi dificultats a l'encariment sobtat. Així, una obra es pressuposta per cent i acaba costant mil o dues mil o tres mil o més.

Acostumats com estan per les Américas a treballar amb empreses serioses, no acaben d'entendre aquesta tradició hispana i a Panamà caminen esvalotats amb la rectificació pressupostària de SACYR que, després de presentar un pressupost pel de el canal, s'ha presentat amb un afegit de l'alçada d'un campanar.

Allà va ser la ministra hispana de la cosa a posar pau i suposo que a explicar que aquestes coses ocorren per aquí constantment i no passa gens; es paga l'excés perquè para això estem els ciutadans que som gent comprensiva i ben disposada digués el que digués Amadeo de Savoia que ens va definir com a "gent ingovernable".

Com m'indici no qualli en els panamenys aquesta bella i raonable costum tan nostra com la truita de patata, tinc una mosca en l'orella de grandària familiar perquè em veig venir que, d'una manera o un altre, acabarem pagant de les nostres costelles la reforma del canal panameny.

No és que servidor sigui un mal pensat, és que ja se sap el del gat escaldat i un té l'escrot pelat després de veure el rebut de la llum.