CASUALITATS
La vida, es mor un de vida, s'ha emportat Lolita Sevilla quan la cançó que la va fer famosa tornava a estar de moda. Aquests dies, els ancians del lloc hem recordat l'inefable pasodoble dedicat a aquell Mr. Marshall de Berlanga que deixava amb un pam de nas les il·lusions d'aquell poble regit per Pepe Isbert.
A Alcorcón, a diferència de l'imaginari Villar del Río, els seus habitants van rebre, diverses vegades, al jugador d'avantatge Adelson que va caminar per aquests pagaments per vendre una moto que no tenia motor financer; més d'una desena de bancs havien negat el finançament del projecte "Eurovegas" però el tahúr estava segur que, la necessitat, obligaria als espanyols a combregar amb rodes de molí per tal de crear aquesta Barataria en la qual volia governar sense cap mena de control legal.
Vagi-se'n en bona hora el faroler a territoris on acceptin el seu repte i li comprin la mula cega que, al pecat portaran la penitència.
Si sento el desengany és només per aquelles gents d'Alcorcón/Villar del Río, que es van vestir d'andalusos per rebre al presumpte magnat com a la pel·lícula de Berlanga; ara, seguint el guió, espero les autoritats que, des de la balconada, donin alguna explicació raonable: "Com a alcalde vostre que sóc" que deia Isbert amb el pasodoble de Lola Sevilla com a música de fons.
Escriu el teu comentari