LA CERIMÒNIA

Estaven allí, acomiadant Mandela, el més granadet de la gent que pinta alguna cosa en aquest món pecador i em vaig tragar la cerimònia en un canal d'aquests en què només parlen anglès la qual cosa aprofundeix la meva confusió ja que dominola llengua de Shakespeare com Tarzán.

Estaven allí, acomiadant Mandela, el més granadet de la gent que pinta alguna cosa en aquest món pecador i em vaig tragar la cerimònia en un canal d'aquests en què només parlen anglès la qual cosa aprofundeix la meva confusió ja que domino la llengua de Shakespeare com Tarzán.

Per si els meus errors idiomàtics m'havien portat a interpretacions errònies, em vaig ficar a la xarxa disposat a confirmar que, quant he vist i sentit, és cert o si la meva ment ho ha urdit.

Descobreixo que el discurs d'Obama equipara a Madiba, com tots el criden com si fossin de la família, amb Lincoln per la seva capacitat per unir la nació; jo creia que Lincoln havia muntat una guerra civil de no et belluguis però potser estic equivocat. També, segueixo amb Obama, ha hagut de ser molt celebrat entre els cubans exiliats l'encaixada amb Castro a qui només li va faltar "osculear" a les galtes. I per a rematada, els presumptes devanejos presidencials amb la primera ministra danesa, si s'ha de jutjar per les imatges publicades, van haver de produir un "que sentir" amb Michelle que va torçar el gest davant tanta rialleta i tanta complicitat. Hi ha dies que no està un per res.

Savi el poble, va esbroncar el president sud-africà, vagi vostè a saber perquè; Mugabe també estava i no fa molts dies que havia retret a Mandela haver estat massa tou amb els blancs; a aquest li vaig xiular fins i tot jo.

I entre els florers, vaig descobrir a Corina que ha abandonat els territoris hispans pel confort i el luxe monegasc, però que no se'n perd una.

Total, que ho vaig passar molt entretingut, oblidant, per unes hores, la prima, el risc i la crisi, que ja s'ha acabat segons diuen.