ABASCAL

Per allò excepcional, sento fascinació per els qui dimiteixen del que sigui encara que no tingui el gust de conèixer als dimisionarios que constitueixen una "rara avis". Com entomólogo, davant l'aparició d'una espècie nova d'insecte, procedeixo a observar l'exemplar amb delectació i m'interesso per la seva biografia.

Per allò excepcional, sento fascinació per els qui dimiteixen del que sigui encara que no tingui el gust de conèixer als dimisionarios que constitueixen una "rara avis". Com entomólogo, davant l'aparició d'una espècie nova d'insecte, procedeixo a observar l'exemplar amb delectació i m'interesso per la seva biografia.

Sembla ser que Santiago Abascal era un destacat membre del Partit Popular al País Basc i ha resultat portada de campanetes per sortir de la formació manifestant el seu desacord amb la política del Govern. Ahir va ser protagonista en molts mitjans l'estampida dels quals van jutjar amb diferent criteri els propers i els llunyans al Pàg. Diguem, en termes taurins, que va haver-hi divisió d'opinions però, a favor o en contra de la decisió, es van pronunciar gairebé tots.

Em porten al fresc les pendencias internes del PP i amb la mateixa indiferència observo les del PSOE; ha de ser l'edat que dóna distància sobre esdeveniments que, passat el temps, acaben per ser absolutament trivials. Però una dimissió, venja d'on venja, és trèvol de quatre fulles digne d'emmarcar.

Disposat a llançar un missatge d'admiració cap al dimisionario el meu càntic es queda en suspens quan descobreixo que, en lloc d'engrossir les llistes de l'INEM, el discrepante seguirà gaudint d'ingressos magres per regentar una fundació que, segurament sense ànim de lucre, li produeix una pasta digna de ministre, banquer o altres espècies ben remunerades.

Així, qualsevol.