
Alguna vegada segur que heu sentit allò de "La llei més important que aprova un govern cada any són els pressupostos. Són la síntesis de les seves polítiques i el seu veritable programa d'acció". En els darrers anys caldria seguir la música de les retallades inevitables i la lletra de l'austeritat per tenir tota la cançó al complert.
Enguany, la Generalitat torna a reproduir la mateixa melodia amb aquell lament de qui ha d'interpretar una tornada que assegura no ha escrit i que sap que no agrada al públic.
No és aquest el lloc per abocar xifres i xifres ni per recuperar dades que justifiquen una o altre posició política, de govern o d'oposició; ans al contrari la nostra responsabilitat és constatar, denunciar i exigir la modificació d'aquelles politiques que considerem equivocades.
Perquè els pressupostos són recursos econòmics, grans i petites xifres però són, sobretot, politiques que s'executaran o no independentment del context econòmic.
El govern de la Generalitat ha presentat els comptes pel 2014 com els pressupostos més socials de la història, una agosarada campanya de comunicació que no aguanta la comparació de les dades que tenen com a punt de partida les xifres de 2012 amb les retallades aplicades en la pròrroga pressupostària d'enguany.
El projecte de pressupostos consolida les retallades en educació, sanitat i als treballadors públics que han esdevingut l'ase dels cops del procés. El document quadra els números reconeixent que calen més ingressos i anunciant un increment de la pressió fiscal que, de ben segur, suportarem fonamentalment les classes treballadores, tot si tenim en compte que calen 3.200 milions d'euros d'ingressos extres, una part en taxes, i la resta no queda prou clar com els aconseguirem.
Austeritat, retallades, estalvi... Conceptes que ens encotillen en les propostes pressupostàries des de fa massa temps i no permeten, assegura el discurs oficial, abordar plans d'inversions estratègiques, apostar pel creixement de l'economia i permet, tan sols, desplegar una feble xarxa de contingència social que servirà de dèbil suport a les polítiques socials tant imprescindibles.
I, per quan les polítiques valentes, decidides per sortir de la crisi? Per tot plegat, per confrontar aquest model de política que ens condemna al curt termini un moviment d'entitats socials, sindicats i moviments sectorials ens hem organitzat per denunciar aquestes polítiques antisocials, demostrar que una altre camí és possible i exigir una rectificació.
El diumenge 24 de novembre, coincidint amb la setmana de mobilitzacions de la Confederació Europea de Sindicats, hem convocat manifestacions a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa contra la reforma de pensions i els pressupostos de les retallades.
Perquè no volem pressupostos antisocials, ni reformes laborals!
Antònia Gil Carrasco
Secretària general
USOC
Escriu el teu comentari