INGENUÏTAT.

Corrien els anys bojos de la transició i el canvi quan, una de les primeres decisions que van partir del govern es va emportar per davant la "premsa i ràdio del Moviment". Semblava lògic que l'Estat no tingués mitjans de comunicació propis que oferissin una visió idíl·lica del règim a costa dels diners del contribuent.

Alguns col·legues, que caminàvem obrint camins en mitjans privats, celebrem modestament des de la ràdio el dia aquell que ja no va ser necessari connectar amb Ràdio Nacional per emetre "el parte" i vam escoltar amb emoció el primer informatiu lliure d'una emissora lliure.

La celebració es va veure cercenada per la permanència de la televisió i la ràdio pública, trassumpte de la "premsa del moviment". En les redaccions, trossets d'esperances i ànsies de llibertat, es confiava que seguís el mateix camí que el paper la imatge i el so públics. Ingenuïtat, pura ingenuïtat la nostra.

No només es va mantenir la joguina estatal sinó que, en córrer el temps, aquesta "premsa del moviment", va donar a llum una multitud de canals autonòmics sota pretext de fomentar les cultures autòctones i oferir això que criden pomposament "servei públic". Ara, que s'ha posat en qüestió la viabilitat de Canal 9, recordo el gran "servei públic" que oferia la tele valenciana amb un programa de cuina presentat per Bàrbara Rei equiparable al "Cor" de TVE.

Ha hagut de ser la crisi la que posi en risc les joguines audiovisuals de tots i cadascun dels governs autonòmics, al nacional no hi ha qui el freni costi el que costi, mentre els mitjans privats, premsa, ràdio i televisió, es mantenen amb prou feines mantenint amb els seus impostos aquesta nova "premsa del moviment".