PRIMÀRIES, SECUNDÀRIES, TERCIÀRIES

Cal veure la matraca que donen els partits amb el tema de les primàries que s'ofereixen als paisans com si fóssin la pera llimonera de la democràcia.

Com no pertanyo a cap partit, vull deixar constància que més absolutament igual el que facin a les primàries, secundàries o terciàries, allà ells. Tenim proves i són recents, de com, amb primàries o sense elles, al final surt el que decideixen els que parteixen el bacallà partidari; això sí, revestit de color porpra d'un paripé teatral que dóna llustre al triat.

Una vegada, en els meus anys mossos, vaig acudir a unes oposicions a càtedra d'un il·lustre professor de la Facultat de Dret; tres candidats llegien les seves bondats: El susdit i altres dos aspirants més que, evidentment, no reunien ni la desena part de mèrits que l'il·lustre jurista van presentar les seves candidatures. Com no entenia aquell desnivell entre els uns i els altres, vaig preguntar al meu veí de seient per les raons de tals diferències: És un tràmit, em va dir, tothom sap qui serà el nou catedràtic però cal vestir el ninot.

Amb això de les primàries passa el mateix; es presenta el triat pel dit diví i es busquen dos o tres 'peladillos' que facin el numeret d'oposar-se.

Triïn com millor els plagui qui mani en el partit, amb primàries o amb el dit, per la meva banda, el que somïo és un canvi en la llei electoral més propená a la britànica on cada diputat respongui davant l'elector, aliè a disciplines de qui fa les llistes i amb capacitat per votar lliurement en funció del mandat rebut d'els qui votem. La resta són galindaines.

Andrés Madrid