AIXÒ QUE CRIDEN CULTURA.

Esborronat llegeixo la notícia de la mort d'una criatura de vuit anys causada per un salvatge de quaranta amb qui va ser obligada a casar-se per les tradicions familiars del Iemen.

Tracte en va d'esborrar de la meva ment les imatges del sofriment de la nena en la seva mortal nit de noces i esperava trobar en tots els mitjans la repercussió d'aquesta salvatjada; la protesta de tantes organitzacions que malden per donar la bulla per les coses més nímies i, per descomptat, la protesta oficial dels organismes corresponents, però, res de res.

I se'm va l'olla recordant quantes il·lustres plomes, quan apareix una referència a bàrbars costums com la descrita, classifiquen, respectuosament, com a "cultura" la pervivència d'hàbits salvatges i criminals.

Si els matrimonis entre nens i adults, forçats pels seus propis pares, són cultura, maleïts siguin la pervivència de tanta "cultura" i tots aquells que, sepulcres blanquejats, bategen com a tal ideologies, religions i filosofies pretèrites, i promouen la tolerància i el diàleg amb els practicants de tan execrables costums.