Aficions i vicis

El president del Bundestag, Norbert Lammert, camina en llengües per haver copiat una tesi doctoral; amb l'amic Norberto ja són tres els mandataris germans que són agafats en parany d'estudiant listillo. Començo a pensar que aquesta reiteració a passar el fielato del doctorat pels polítics teutones és una estranya afició al relumbrón acadèmic que pateixen en aquella terra.

Cada poble té les seves peculiaritats i, mentre els col·legues de la dama Merkel malden per aconseguir titulacions acadèmiques, per aquests pagaments, els nostres próceres pateixen un especial vici per col·leccionar propietats immobiliàries; sempre que es detallen per a coneixement públic els béns d'algun pare, cunyat o parent llunyà de la pàtria, sol comptar amb diversos habitatges, garatges, finques o parcelillas a Espanya o a l'estranger de fora.

Indici que l'afició immobiliària dels nostres polítics i l'absència per col·leccionar títols acadèmics com els alemanys ve donada per notables diferències culturals i perquè, per aconseguir altes magistratures a Espanya, val haver cursat l'EGB o, en els casos més extrems, disposar del batxiller o haver obtingut una llicenciatura després de deu o dotze anys d'estudis. Tampoc està mal vist omplir de títols el curriculum encara que no s'hagi trepitjat un centre acadèmic en la puñetera vida.

A Alemanya dimiteixen quan els enxampen copiant tesis doctorals, aquí s'admira a qui col·lecciona immobles i desgraciat aquell periodista que intenti quadrar els comptes entre els ingressos i les propietats, caurà sobre l'agosarat tot el pes de la llei per allò de l'honor que aquí es porta rigorosament.

Són diferències, aficions, vicis privats i públiques virtuts; cadascú té les seves i tampoc és cosa de caminar buscant-li les voltes als uns i els altres.