Estimat Joan

Estimat Joan, permet-me en primer lloc tractar-te de tu perquè durant el temps que has estat president has estat el primer a mostrar-te proper, afectuós i compromès amb la gent perica. Han estat tres anys d'un immens treball que hem de reconèixer-te. Has estat com a president del nostre club segurament en la pitjor època de la història de l'entitat. Has hagut de gestionar les misèries, fer front a una quantitat enorme de problemes econòmics i afrontar la incomprensió fins i tot dels teus, inclosos aquells que et van fer pujar a la presidència.

Gestionar l'abundància, els èxits, els triomfs, la pau social, el suport incondicional dels mitjans de comunicació, la comprensió i l'empara de les classes polítiques i empresarials i la victòria sempre és fàcil, o almenys més fàcil de gestionar problemes econòmics, problemes esportius, i problemes socials. Això és el que t'ha tocat fer. I sincerament crec que ho hauràs pogut fer millor o pitjor, algunes coses et hauran sortit com el teu pensaves o volies i altres no, però la veritat és que ho has fet des de l'honestedat. I t'ho vull agrair.

A partir d'ara el nostre club entra en una nova etapa. Després de 115 anys d'història estem en mans d'un nou propietari que espero ens aporti tot allò que estem esperant fa tant de temps i que a tu t'hagués anat de meravella. Ara podràs veure amb la teva família els partits des de la grada, aquell lloc en el qual curtiste teu sentiment perico des de molt jove quan vas crear la Penya d'Argentona després de veure el descens a segona.

Joan pots anar-te'n tranquil. Has fet el que tocava. Molta gent ha intentat fer pinya i ajudar. D'altres han gaudit criticant i dividint. No li donis més voltes, això és la vida; i ja saps que en el món del futbol es mouen moltes rates disposades a inocular l'odi, o estendre la merda.

Algun dia hauràs ampliar la biografia que va publicar sobre tu el meu amic Jaume Rodriguez i podràs explicar com es van tancar alguns fitxatges, que tal es va comportar amb tu l'oposició, que consells et va donar Sanchez Llibre, que pressions polítiques vas rebre per fer segons quines coses, com negociaste amb els capitans els pagaments i les primes o com els mateixos que en públic deien recolzar decidir carregar-se a Sergio González.

El camí segueix. L'Espanyol, el teu Espanyol sempre t'agrairà que el que vas fer ho vas fer sabent que tota la vida seguiràs tenint sang blava i cor perico. Gràcies.