Temporada notable i a esperar

Va acabar la Lliga. L'Espanyol ha acabat vuitè. Fa molts dies que la parròquia blanci-blava -respirava pel seu equip. Les imatges dels periquitos resant per la salvació formen part de la història -o de l'oblit- perquè aquest any no hem hagut de portar espelmes a la Moreneta per demanar-li pel nostre futur. La campanya del tècnic i dels seus nois cal qualificar-la de notable. Segurament l'adjectiu els ha de sonar perquè molts mitjans ho han utilitzat aquests últims dies, però no es refiïn del que els diguin alguns, perquè l'hemeroteca i les xarxes socials (sí, aquell lloc en el qual es barreja informació, opinió i escombraries) no menteixen i ara molts s'apunten al cavall guanyador.

Fa tot just un any en la seva presentació Quique Sanchez Flores va explicar que començava un projecte a tres anys. Ja ha passat el primer i les sensacions generades han estat positives perquè la vuitena plaça és la millor dels últims 12 anys i la tendència de cara a les dues següents fa olor de Europa, la gran fita que ens situaria en els nivells òptims per fer del club un club dels anomenats "internacionals". Ja saben que hi ha clubs globals, clubs internacionals i clubs locals. Els segons és el lloc que hem d'ocupar de manera fiable i solemne cada temporada. Cal fer un pas endavant. I s'acosten bons temps per fer-ho, encara que ja se sap que tot dependrà de si la piloteta entra o no.

Si bé és cert que a nivell esportiu les coses han sortit més que raonablement bé encara queden coses per millorar: Abaratir els preus dels abonaments seria una mesura desitjable per entre altres coses, millorar l'assistència a l'estadi i premiar la fidelitat dels habituals, solucionar els problemes de la grada d'animació també hauria d'estar entre les prioritats, i millorar el futbol base especialment el femení ha d'estar en el full de ruta.

També és important, però que molt important, millorar les relacions institucionals de l'entitat i marcar "paquet" en els àmbits socials, polítics i especialment esportius en els que hem de convertir-nos en una marca fiable que traspassi les fronteres de Catalunya i que ens permeti créixer en altres àmbits.

Queden coses per fer. La presència del nou propietari ens ha contagiat d'esperança però cal passar als fets i començar a gastar diners no només en els professionals del camp de joc si no en els professionals de la gestió perquè com bé ens expliquen, ara són una empresa i com a tal han de comportar-se.

El futbol és un negoci i qui no ho vegi així és que no ha entès en què segle vivim. Allò emocional guanya a allò racional sempre, però d'allò racional es generen emocions i més enllà de les emocions per sobreviure cal apostar per créixer no només esportivament. Vegin els exemples dels principals clubs anglesos, que són referència a tot el món. Saben quin és l'equip que més factura en venda de marxandatge? El Manchester United, i aquest any esportivament no s'ha menjat res.

En fi, que no vull ser jo el pessimista inconformista. No tinc res de pessimista però sí d'inconformista per això demano més de cara a la propera campanya. Estarem expectants i curiosos per veure com es van assentant els pilars que han començat a construir-se.