divendres, 14 de maig de 2021

Els Germans Maristes

Manuel Fernando González Iglesias

El que està passant a Barcelona amb un dels col·legis dels Maristes és horrible i mereix una investigació a fons. En els col·legis religiosos o laics la repressió que va imposar a la societat espanyola la dictadura de Franco ha donat peu a abusos inconfessables que han acabat causant un dany irreparable a la docència en el seu conjunt ia les ordres religioses que han muntat col·legis de pagament per generar els recursos necessaris amb els quals finançar altres activitats, bé en el propi país o també en horitzons llunyans, on la tasca missionera s'ha anat desenvolupant amb reconeguda heroïcitat i sacrificis personals en els quals nombrosos religiosos han perdut la vida per intentar socórrer els seus desvalguts fidels i alumnes. Trajectòria poc coneguda en la qual són un exemple dels Germans Maristes.


A mi, aquests Germans em van ensenyar des dels sis anys moltes coses que després en la vida m'han estat molt útils. Especialment el respecte a les idees del meu proïsme, en uns temps en què la llibertat no existia a Espanya. Recordo amb afecte al Germà Francesc, que s'adormia a les classes de la tarda i que era tot bondat. A l'Germà Víctor, que es remangaba la sotana per jugar a futbol al pati amb tots nosaltres i al que li regateábamos ficant-li la pilota entre les faldons. A l'Germà Bernat, que em va fer estimar les matemàtiques i la música des de molt petit, ia molts altres, els noms dels sento no poder recordar.


Els meus pares, amb moltes dificultats, pagaven cada mes el millor col·legi de la meva Orense natal, el dels Germans Maristes, que competia llavors amb brillantor amb els Salesians o les Carmelites i les Josefines que també ensenyaven a les nenes riques del meu poble. Llavors, l'ensenyament no era mixta i amb això, entenc jo, trobava arrels entre nosaltres, sense saber-ho, algun dels mals que avui ens escandalitzen tant: el masclisme, l'abús sexual (fill predilecte de la repressió religiosa) i fins a la falta d'ètica en la política, perquè llavors ja es deia allò de que "qui té un bon padrí es bateja".


Llegeixo els diaris i veig que en aquest febrer tropical ningú perdona als membres de l'Ordre de Sant Marcel·lí José Benito Champagnat Chirat, perquè el que ha passat a Sants és molt gros i ho entela tot. Jo. com exalumne dels Maristes, vull fer-ho, encara que em quedi sol, per deixar constància que el meu amor pels altres em van ensenyar els meus pares i aquests Germans docents que ara estan exposats a l'escàndol públic perquè uns degenerats han oblidat la regla més sagrada que inculcar a l'Ordre seu fundador, Marcel·lí Champagnat.


Ho faig, sobretot, amb la convicció que, com jo, hi ha molts nens de més de mig món que m'imagino encara se senten molt orgullosos de l'educació que han rebut dels Germans. La qual cosa no impedeix que em solidaritzi amb les víctimes que han patit aquests abusos injustificables i exigeixi que la justícia actuï amb tot rigor contra els que siguin culpables, però no generalitzant contra una Ordre que porta tants anys demostrant en diversos continents que la majoria dels seus membres, són el que són, perquè tenen una vocació religiosa que els obliga a tenir cura dels infants per sobre de qualsevol altra cosa. Siguem justos, per favor, amb els Germans Maristes.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH