Otegi, no del tot lliure

Robert Pastor

Finalment, Arnaldo Otegi va sortir de la presó de Logonyo. Alliberat, però no amb tots els seus drets ciutadans recuperats, és a dir, no lliure del tot.



Repassem el seu cas, i les perspectives de futur, personals i les dela comunitat autònoma d'Euskadi que ja ha començat a preparar les eleccions pròpies, previstes per al novembre d'aquest any.



El líder de l'anomenada esquerra abertzale va ser detingut amb l'acusació de intentar la reconstrucció de l'antiga Herri Batasuna, amb un nom més. Amb aquest objectu es van reunir un seguit de dirigents d'aquest espectre polític al caserio de Bateragune, tots els quals van ser identificats i capturats per les forces de seguretat espanyoles.



Mentres cada cop més grups socials i polítics van anar afegint-se a la consideració que, juntament amb el projecte polític, la trobada volia servir també per acabar amb les accions de violència d'ETA, passant de la «lluita armada» al reinserment social i en làmbit de la política democràtica.



El govern el Partit Popular, la fiscalia i els magistrats de l'Audiència Nacional ho van veure de manera molt diferent. Arnaldo i els colaboradors el que feien era seguir les ordres del grup terrrorista del qual, fins i tot, el fins air intern a la presó de Logronyo va ser qualificat de dirigent.



La primera sentència el va reconèixer en aquest paper de lideratge dels activistes armats, i li va aplicar una condemna de deu anys de presó, seguida de rehabilitació per a càrrecs púbics durant uns quants més.



El Tribunal Suprem va corregir en part la qualificació i el càstig, tot rebaixant-lo de dirigent a membre de l'organització, i el temps de garjola de deu a sis anys i mig.



En una oportunitat aterior recolliem les opinions que un jutge de la mateixa Audiència Nacional es va atrevir a fer públiques (potser perquè ja es comprovava la fi dels atemptats) en el sentit que les condemnes per terrorisme havien estat excessives, discriminatòries, i també la política penitènciaria de dispersió i allunyament dels penats i de retenció fins a complir la pràctica totalitat de les condemnes, a diferència dels tractes aplicats a qualsevol altre delinqüent, inclosos els autors de crims especialment odiosos i creadors de no menys alarma social.



A tall d'exemple es deia que el mateix fet -cremar un contenidor d'escombraries o un caixer automàtic- a qualsevol lloc de la Península es considerava un delicte menor contra l'ordre públic, excepte a Euskadi, on automàticament esdevenia acció terrorista.



De fet, des del final efectiu de la violència etarra, el govern Rajoy, -per a alguns dels seus membres i afins ieològics «tot és ETA» si planteja protesta i discrpància- ha mantingut la mateixa política de persecució sense excepció dels suposats autors de crims passats, i de excepcionalitat en la negació de drets als presos.



Una rigidesa que no ha estat del tot compartida pel sistema judicial i, en tot cas, entre reconeixement de penediments explícits i condemnes de la violència, de circumstàncies especials com ara malalties terminals, i el pas del temps implacable, en aquests darrers anys la població penada d'ETA i l'entorn s'ha reduït, entre centres de Franá i Espanya, d'unes 700 persones a poques més de 400.



Aquesta tendència no ha afectat en absolut a Otegi, tot i les veus cada vegada més nombroses i de colors polítics diversos que han reiterat les demandes d'alliberament, individuals o en manifestacions nodrides. Ni tan sols li van concedir la llibertat condicional en complir els dos terços de la pena, com a la gran majoria de reus.



Alguns el veuen ara com un ferm candidat a lehendakari dels bascos. Però la inhabilitació accessòria el priva d'aquesta possibilitat, si no la hi aixequen. I si no ho fan amb prou temps per fer una campanya electoral normal i completa. Si li restituïssin a temps els plens drets, però, subsistirà el dubte que només podran aclarir les urnes: si hores d'ara encara és rendible com a mèrit davant els electors el haver passat per la garjola, com a la fi dels setanta i, encara més, si el carisma evident seria prou en el marc d'un mapa polític tan diversificat, amb la nova competència directa de Podemos, que es va demostrar forta en les darreres generals.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH